Un gran senyor

JAUME SOTERAS I FONT (1917-2021) Hoteler i restaurador

Ens ha deixat un gran empresari i un referent de la taula i les estovalles de Barcelona: en Jaume se’ns en ha anat, però el seu llegat perdurarà per sempre i la seva obra també, ja que el seu fill Santiago i tres dels seus nets continuen la seva tasca.

Ha estat una llarga vida d’èxits en la seva professió i èxits per al sector. Un senyor de cent tres anys ens ha marxat en silenci i elegantment, com a ell li agradava fer les coses. Soteras, senyor de la gastronomia, va néixer en aquella meravellosa Barcelona romàntica, bohèmia i cosmopolita de principis del segle passat. Fill, pare i avi d’hostalers, va contribuir a crear una marca i un nom en la gastronomia catalana.

Va iniciar la seva activitat a la taverna Can Soteras, propietat del seu pare, que posteriorment es convertiria en restaurant: el Diagonal Can Soteras, establiment centenari que va arribar a ser emblemàtic perquè va marcar un abans i un després a la cuina barcelonina i catalana. Sempre ha estat situat al passeig de Sant Joan cantonada a l’avinguda de la Diagonal, davant de l’estàtua de l’insigne mossèn Jacint Verdaguer i va ser i ha estat punt obligat de parada i descans per a aquells pagesos que es dirigien al Born amb les seves mercaderies i que arribaven de la part de Sant Andreu i d’altres comarques.

Allí reposaven forces amb un abundant desdejuni de ganivet i forquilla que consistia en: capipota, bacallà, mongetes, botifarres, arengades, ous i un llarg etcètera, segons ens relata l’advocat i amic de la família José Chaqués Pérez al seu llibre Tradición y fidelidad del Grupo Soteras. A més, davant de la porta hi havia un abeurador per als cavalls perquè en aquella època, fa més d’un segle, es viatjava a cavall.

Hem perdut no sols un excel·lent cuiner, sinó un gran empresari, un cavaller i en definitiva un barceloní de referència. Amo del restaurant Diagonal Can Soteras, Jaume Soteras Font també va crear i va gestionar restaurants que han marcat una fita en el món gastronòmic i hoteler de la ciutat: La Pèrgola, restaurant situat davant de les meravelloses Fonts de Montjuïc, referent i punt de trobada per a totes les persones que visitaven la Fira de Mostres de Barcelona i lògicament havien de menjar; també a Barcelona La Font del Gat i el Tiro Pichón. Los Tres Molinos a Esplugues de Llobregat i a la localitat de Castelldefels el llegendari hotel El Rancho, que es va convertir en el que avui és l’hotel Ciutat de Castelldefels.

Soteras va ser el gran organitzador de noces de la dècada dels vuitanta del segle passat; als seus establiments s’hi van arribar a celebrar 500 casaments a l’any. Sempre pensant a millorar l’ofici i a prestigiar la gastronomia barcelonina, va posar en marxa establiments capdavanters amb espectacle inclòs, en què a més de sopar es podien escoltar cantants de l’època i ballar al so de les melodies del moment.

Soteras va gestionar per cessió municipal en una època de la seva vida el restaurant del zoo de Barcelona i allà va protagonitzar una anècdota pròpia del personatge: va morir l’elefant de zoològic i el senyor Soteras va pensar que, sense el paquiderm, el parc zoològic no seria el mateix, de manera que juntament amb el seu amic Pep Solsona van decidir comprar-ne un, a qui van anomenar Perla i que van donar a la institució perquè Barcelona tornés a tenir un animal habitual en els zoològics de l’època.

En els molts viatges que va fer en la seva llarga vida, desplegava la seva capacitat d’observació i quan tornava, sempre pensant a millorar el negoci i l’atenció als clients, implementava en el servei i en la cuina el que li havia semblat nou. Juntament amb hotelers tan rellevants com Juan Gaspart Bonet, de l’hotel Avinguda Palace, i José María Malagarriga, de l’hotel Continental, va fer viatges de treball a l’estranger, on les gestions conjuntes i pertinents van aconseguir donar visibilitat i prestigi a la ciutat de Barcelona.

Amb la seva tasca, professionalitat i esforç, als anys seixanta de segle XX va renovar el sindicat vertical dels cambrers i cuiners, i va crear les bases del que avui és el Gremi de Restauració de Barcelona, institució de gran prestigi i vàlua per als professionals de l’hostaleria.

També va contribuir a l’actualització de la Confraria de Santa Marta de Barcelona dels Hostalers Taverners i Aventurers, creada el 1434, de què avui és prohom en cap el seu fill Santiago Soteras i Calabuig. Sempre recordaré que, a les reunions de la junta de la Confraria al restaurant Diagonal Can Soteras i ja centenari, l’estimat Jaume seguia pendent dels detalls del restaurant; atent i gentil amb els clients i donant un cop de mà als empleats com a bon professional que va ser.

La família Soteras ha perdut el pare i l’avi; els cuiners, hostalers i hotelers, un gran referent; els barcelonins, un gran professional, i tots els altres, una gran persona discreta i elegant fins al final, tant que li hauria agradat que una vegada enterrat comuniquessin la seva partida. Barcelona sentirà nostàlgia i no serà la mateixa sense tu i el teu emblemàtic restaurant Diagonal Can Soteras.

Fins sempre, benvolgut Jaume!

Va convertir la taverna familiar en el restaurant Diagonal Can Soteras, un establiment centenari

LV