La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sempre passen coses
Hi faltaria una catifa vermella. La presentació d’El camarot del capità. El mirador privilegiat d’un director de diari en temps convulsos (2013-2020), de Màrius Carol, congrega a la Casa del Llibre personalitats reconegudes (tot i que no del tot heterogènies, perquè la majoria porta corbata i tons grisos, llevat del diputat i exministre Salvador Illa, vestit d’un marró caqui). A la porta, donen la benvinguda als convidats el president del Grup Planeta, José Creuheras, i l’editor Emili Rosales: saluden l’editora Ana Godó, Santi Vila, Josep Sánchez Llibre, Enrique Lacalle. Arriben Xavier Sardà, Josep Caminal, Philippe Saman, Fèlix Riera, Jesús Badenes, Patrici Tixis, Carlos Revés. També hi ha el cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el mateix dia que Joan Laporta ha fitxat el seu número dos, Ferran López, per dirigir la seguretat del Barça. Perquè passen coses sense parar.
És emocionant tornar a veure cares que, des de fa més d’un any, només veia a la foto que acompanya els seus articles: Jordi Évole arriba amb Joan Josep Pallàs i parla amb Carlos Zanón i Jordi Amat. Una mica més enllà, l’actual director de La Vanguardia, Jordi Juan, xerra amb els directors adjunts Miquel Molina i Lola García. A poc a poc, tothom es desplaça cap a la sala que hi ha al fons de la llibreria, amb finestrals abocats a una jungla encastada en un pati interior. Allà seuen Cristina Jolonch, Sergio Vila-Sanjuán, Sergi Pàmies, Albert Montagut, Albert Arbós, Joan-Pere Viladecans, que no em reconeix amb la mascareta posada. Me l’abaix com qui s’aixeca la faldilla, vist i no vist. M’explica quan ens vàrem fer el darrer petó. Va ser al premi Ramon Llull, el 2020, quatre dies abans del confinament.
Veig l’editora de Columna, Glòria Gasch, veig Columna Marí, entra John Carlin. A primera fila hi ha Teresa Lloret, Diana i Borja Carol. També han arribat Pau Guardans, Susana Gallardo, Miquel Gamisans. Després Carol reconeixerà que li ha costat triar les cinquanta persones que permet l’aforament màxim. El títol del llibre (publicat a Destino, i que és una galeria de personatges i una crònica de la seva etapa com a director de La Vanguardia) fa referència a una solitud que ell no va sentir. Primer, perquè la porta del seu despatx sempre va estar oberta. Segon,
perquè podia comptar amb l’editor, Javier Godó. I tercer, com apunta Jordi Amat en referència a una de les parts que ell considera més boniques del llibre, perquè “la crisi de país, el 2017, el director de La Vanguardia la va viure amb la redacció”. Ho va fer conscient que serien jutjats pels seus contemporanis, però també amb la perspectiva que seran llegits d’aquí a cent anys, i llavors es veurà si varen estar encertats o no, afegeix Amat.
Carol recorda que l’endemà de ser nomenat director, li posaren un focus com si s’hagués convertit en Darth Vader. Quan, segons ha dit Lola García, a ell d’entrada li cau bé tothom, empatitza de seguida: “A més és un enamorat de les paraules, i el periodisme escrit és l’únic capaç d’introduir-te en els sentiments i pensaments de les persones”. Carol estava convençut d’haver arribat en el pitjor moment, però recorda que sempre poden arribar moments pitjors. I mentre sortia per la porta, diu, el virus entrava per la finestra. Llavors Jordi Juan va ocupar el seient del director que, segons Carol, “pot ser un tron sense corona, però també una cadira elèctrica”. Al final de l’acte, Carol mostra grans dots imitatives en clavar la veu de Mariano Rajoy quan li va deixar anar per telèfon: “Voy a decirte una cosa, no enviaré los tanques por la Diagonal”. Assegura que no ha passat tanta por mai a la vida. I després relata la vegada que (de nou imitant-lo a la perfecció) Rajoy li va dir: “Et puc donar un consell? Si has de prendre una decisió, no la prenguis, perquè en el 80% dels casos, la cosa es resol sola”.
Mentrestant, al CCCB, Emili Manzano conversa virtualment amb l’escriptora Leïla Slimani, a propòsit d’El país dels altres (Angle / Cabaret Voltaire). Ella es va fer escriptora perquè la seva passió són els altres, i comenta que tothom, alguna vegada, ha sentit que viu en un món que li és aliè; no cal anar-se’n a l’estranger per sentir-te’n. Una mica més enllà, a Ona Llibres, Jordi Llavina presenta L’anell ,iala Byron, Gabi Martínez, Jordi Serrallonga i Joana Santamans parlen d’Animals invisibles. Mite, vida i extinció (Nórdica), amb pròleg de Viggo Mortensen. El dia anterior, la mateixa llibreria va acollir la presentació virtual d’Un senyor elegant (Més Llibres / Alianza), de Suso de Toro, en una setmana en la qual cada dia hi ha hagut un mínim de quatre actes literaris perquè s’acosta Sant Jordi i passen coses sense parar. I segons l’expresident espanyol, el 80% es resolen soles.
‘El país dels altres’
‘El camarot del capità’