La Vanguardia (Català-1ª edició)
Qui va convertir una casa de Formentera en ‘hit’ musical?
La seva música, les seves cançons, no eren carn de número u, i es va haver d’esperar fins que va arribar el vuitè disc. En aquest treball hi havia una cançó amb una línia de text cèlebre que deia més o menys: “Segons el vent d’estiu, hi ha una melodia que em torna al lloc que conec, allà a la platja”. A finals dels anys vuitanta va tenir una punta de popularitat, curiosament quan va decidir apostar per una música tranquil·la, per unes cançons –com va dir una vegada– que eren “com un bon vi suau i madur”. En aquella època, Chris Rea ja havia conegut de primera mà els vaivens del pop. Músic britànic ara de 71 anys, va començar amb una nominació al Grammy com a artista revelació el 1977 i després va entrar en un llarg període d’ostracisme fins que va apostar per una estilística entre el jazz i el blues que va tenir acceptació entre l’aficionat. En va ser una esplèndida prova l’àlbum On the beach, que va aparèixer el 1986 i que contenia una cançó de títol idèntic que es va convertir en tot un hit. Aquell tema parlava d’això, de la platja, la placidesa, sense caure en el caramel, i per acompanyar el single es va editar un videoclip que volia reflectir l’esperit i les imatges que es desprenien de la lletra i la melodia de la cançó: una casa blanca mediterrània, la persona estimada, un mar blau tranquil, silenci, pau... En fi, un petit paradís. La casa, l’entorn, el mar, tenien nom i cognom: el vídeo s’havia rodat a l’illa de Formentera, i la casa encara existeix (de fet, es pot llogar): es diu Amanecer i és al poblet d’Es Caló, amb la platja a uns quants metres. Una illa que el coneixia de les seves visites periòdiques amb la seva dona.