El somriure del supervivent

Tot i guanyar tres Champions i dues Lligues, Zidane ja ha superat dues crisis aquest curs

El Reial Madrid viu dies feliços i això es nota a les compareixences de Zinédine Zidane. Amb el seu equip invicte des de fa dotze partits i viu a les dues competicions que li queden (la Lliga i la Champions), l’entrenador francès torna a la seva imatge distesa, alegre i a la recerca de la complicitat amb l’interlocutor. Després, no és que digui gran cosa. Abusa dels llocs comuns i procura no donar pistes sobre l’onze que prepara. Zidane és gat vell. Ha guanyat tres Champions i dues Lligues, però no hi ha temporada en què no hi hagi estat al caire de l’acomiadament. Els seus detractors no descansen.

En la campanya actual Zidane ha anat més enllà. Al desembre se’l va veure amb l’aigua fins al coll, ja que el Madrid va veure molt a prop el llop de l’Europa League i només es va ficar als vuitens de la Champions amb una victòria en l’últim partit contra el Borussia Mönchengladbach. Quan les aigües tornaven al seu curs, altre cop un gener negre amb derrota contra el Llevant a Valdebebas van portar Zidane al límit. El 5 de febrer, en la prèvia de la visita a El Alcoraz, Zidane es va destapar amb la roda de premsa més agra de la seva carrera. Va treure les ungles. Va assegurar que no deixaria el càrrec i va demanar respecte per a ell i la plantilla. “Em reivindico amb els meus jugadors perquè ens deixin treballar. Tenim el dret de lluitar, almenys aquest any. És veritat que el pròxim cal canviar, però en aquest deixeu lluitar a aquesta plantilla que va guanyar la Lliga l’any passat, no fa deu anys. Una mica de respecte. Digueu-me a la cara que cal canviar l’entrenador, no només per darrere”, va dir amb un to de malestar inèdit en algú que no aixeca mai la veu, que no es queixa dels àrbitres, que fa de la timidesa el seu tret més característic.

El Madrid va guanyar amb alguns problemes l’Osca (1-2) i la victòria va suposar un punt d’inflexió que no s’ha truncat, excepte per dos empats agònics contra la Reial Societat i l’Atlètic, dos empats (1-1) amb gols del Madrid a les acaballes.

Dos mesos després de l’última crisi, Zidane somriu quan se li recorda aquell esclat de fúria. Continua sense voler aclarir el seu futur, però alimenta que ambiciona continuar més enllà de l’any de contracte que li resta. Més que resignat que es dubti sempre d’ell de bon començament, se’l veu feliç. Entén que això forma part del sou d’ocupar la banqueta del club blanc. Ha canviat la frase de Diego Pablo Simeone del “partit a partit” per l’“aquí es viu el dia a dia. És el que vull”.

En contra del seu costum, Zidane es va permetre ahir parlar d’un jugador rival, Leo Messi. Sobre si podríem ser davant l’últim clàssic de l’argentí (també de Sergio Ramos), va respondre: “Que es quedi Messi al Barcelona, que està bé, allà. I a més és bo per a la Lliga”.

Messi no marca al Madrid ni fa una assistència de gol en un clàssic des del 2018, però això a Zidane no li diu res: “Sabem qui és Messi. Pot no marcar, però juguem contra el Barcelona. Són tots molt bons. Intentarem contrarestar les seves forces, perquè en tenen moltes. Necessitarem un bon partit per guanyar”, va assenyalar.

Zidane no es va comportar igual quan se li va preguntar per Kylian Mbappé, el jugador que anhela el madridisme per convertir-lo en el nou Cristiano i del qual cada dia hi ha rumors sobre la seva continuïtat o no al PSG.

“El conec. Ens coneixem bé. Ja està. No és jugador meu i no puc parlar de res. El que vulgui fer en el futur ja ho veurem”.