L’últim pas que li falta

Un segur i confiat Koeman demana coherència per guanyar el seu primer partit gran

Quan Cruyff visitava el Madrid als anys noranta, al genial tècnic holandès li agafava per innovar amb la pretensió de sorprendre al Santiago Bernabeu. Quan ningú s’ho esperava, es treia de la màniga la titularitat d’homes que havien jugat poc com Cristóbal (1991-1992), Pablo Alfaro (1992-1993), Eskurza (1994-1995) o Carreras (1995-1996). Ronald Koeman no sembla disposat a imitar-lo.

Per a l’entrenador del Barça és més important no perdre el rumb que agafar desprevingut el rival. És preferible ser coherent que no pas buscar el toc d’inspiració. Per ell, és un dia més per intentar incidir on el seu equip està còmode i segur que no pas per inventar. Ronald Koeman està més interessat que el Barcelona mantingui les senyes d’identitat que l’han fet arribar fins aquí, segon a un punt del liderat, que no pas que el vestidor surti del guió per extramotivar-se en el clàssic.

“No s’ha de canviar perquè el rival es digui Reial Madrid. Els demano [als jugadors] que no ens tornem bojos perquè sigui un clàssic sinó que siguem nosaltres mateixos i fem les coses com hem fet últimament. Aquest és el meu missatge a l’equip”, va receptar.

Koeman sap quant li ha costat vèncer i convèncer aquesta temporada, la del burofax de Messi, la de la dimissió de Bartomeu, la de les llargues eleccions i la dels canvis de sistema. Ara tots, entorn i club, remen a l’uníson. I no cal que tota aquesta feina se’n vagi en orris. Al contrari, considera que el clàssic és el moment de ratificar la reacció, de culminar la remuntada. Ja ningú no dubta d’ell, això és un èxit personal que se l’ha d’apuntar ell. Però ara cal intentar aixecar títols en aquests deu partits.

I per acabar la temporada triomfant, a l’holandès només li falta fer l’últim pas: mostrar-se poderós els dies importants. S’ha de treure l’etiqueta de maria i guanyar els rivals d’entitat, els grans de debò. A l’octubre va perdre contra el Madrid, al novembre va caure contra l’Atlètic, al desembre va sucumbir davant el Juventus al Camp Nou, al gener va perdre la final de la Supercopa i al febrer el PSG li va assestar un 1-4 a la Champions. L’1-1 a París al març, amb una extraordinària primera part, va ser la vegada que més va estar a l’altura. Potser per això el tècnic gairebé no va sentir (o no va voler entendre) la pregunta de si es conformava amb un empat que, de fet, li permetria continuar depenent de si mateix a la Lliga.

Assegura que l’equip arriba confiat i tranquil, amb frescor i energia, perquè ha pogut descansar i entrenar-se. Però sempre respectant el Madrid. Va qualificar d’excessives les crítiques d’aquest curs al seu rival. I tampoc no compra la teoria de Klopp sobre Valdebebas. “Va intentar desprestigiar una mica un club gran. Ells han decidit fer obres al seu estadi ara, ben fet. El més difícil per al jugador és jugar sense públic”. El cert és que en 25 partits els blancs només han rebut tres gols a l’Alfredo Di Stéfano abans de la primera mitja hora. Però a Koeman el preocupa més que el superin en experiència.

Igual que Zidane amb Messi, va estar elegant amb el futur de Sergio Ramos. “El millor per a la Lliga és que els millors es quedin fins al final. Tant de bo Ramos es quedi al Madrid i Messi sigui amb nosaltres molt de temps”. L’holandès confia en la parella que formen l’argentí i Dembélé per aprofitar les baixes de Ramos i Varane. “L’Ousmane té molta velocitat, juga amb les dues cames i ha de tenir efectivitat. El seu un contra un pot ser vital al nostre atac per trobar espais. Als jugadors importants se’ls espera”. És la ruta que ell té al cap, la lliçó que cal saber-se, el camí del qual no s’ha d’apartar per fer aquesta nit el pas que falta.