Pandèmia i concessions de servei públic

El sistema concessional és un instrument de col·laboració publicoprivada que neix de la necessitat, o la conveniència, d’apel·lar a la inversió i gestió privades per prestar un servei públic sense utilitzar recursos públics pressupostaris.

L’ens concedent, com a titular i responsable en última instància del servei públic, també ha de protegir el concessionari de les conseqüències de les actuacions, públiques o privades, que perjudiquin objectivament les condicions previstes en la concessió. Els fenòmens naturals d’efectes catastròfics (inundacions, caiguda de llamps o terratrèmols, per exemple) constitueixen, de conformitat amb la llei de Contractes del Sector Públic, un esdeveniment de força major que donarà dret a la concessionària a una indemnització pels danys rebuts.

En el cas de la crisi ocasionada per la covid, hem de preguntar-nos si l’ens públic concedent ha de compensar el concessionari pels efectes d’aquesta crisi sanitària o si, pel contrari, entenem que les seves conseqüències formen part del risc que l’empresa assumia en signar el contracte. La resposta s’ha d’analitzar en la lògica de la col·laboració publicoprivada i, en particular, del paper d’un operador privat subjecte a un model regulat.

De la meva àmplia experiència en el sector concessional dedueixo que, més enllà de la resposta estrictament jurídica, la solució lògica i justa ha de basar-se en els següents principis:

•Tancament d’activitat o servei essencial. Si les autoritats dicten que el concessionari ha de suspendre la seva activitat o bé que, fins i tot sense demanda que cobreixi els costos, la concessió ha de romandre en actiu per tractar-se d’un “servei essencial”, aquell hauria de ser compensat per l’impacte negatiu que pateixi per la seva contribució a l’interès general.

•Igualtat de criteris. Els ajuts per atendre els efectes econòmics de la pandèmia han d’arribar al concessionari amb els mateixos criteris que ho fan als altres sectors afectats.

•Necessitat de reequilibri. Si el deteriorament registrat per la pandèmia no pogués ser recuperat en el temps que resta de concessió, l’interès general recomana adoptar les estrictes mesures necessàries de compensació.

•Principi general de la CPP. Quan es presenten circumstàncies imprevisibles, el principi general de la col·laboració publicoprivada ha de ser l’equitat de les solucions adoptades, per tal d’evitar abusos que perjudiquin o beneficiïn qualsevol de les dues parts.

Diversos països europeus i de la resta del món han iniciat l’estudi de mesures per corregir l’impacte de la covid en les concessions d’infraestructures. La compensació se sol articular amb fórmules com: la pròrroga de la concessió; la reducció del cànon periòdic; el retorn proporcional de la quantitat inicial rebuda, etcètera.

De la bona gestió d’aquest reequilibri dependrà la credibilitat futura del nostre model de col·laboració publicoprivada i la confiança dels inversors internacionals per finançar projectes vitals per a la reactivació econòmica i la creació dels llocs de treball en la postpandèmia.

L’equitat ha de ser el principi general, per tal d’evitar abusos que perjudiquin o beneficiïn a alguna de les dues parts