L’Iran titlla de “terrorisme nuclear” un ciberatac a la central de Natanz

Mitjans israelians atribueixen al Mossad l’apagada a les instal·lacions

L’Iran celebrava dissabte el dia de l’energia nuclear, accelerant l’enriquiment d’urani a les instal·lacions subterrànies de Natanz. El missatge del president Hassan Rouhani, quan va anunciar l’entrada en xarxa de 164 centrifugadores avançades, era que la política de Donald Trump havia fracassat.

Tot i això, el que fallava poques hores després era la mateixa central, cosa qualificada inicialment com una “fallada elèctrica”, abans de convertir-se en un “acte de terrorisme”. Ho descrivia a la tarda el cap de l’Organització Iraniana per a l’Energia Atòmica, Alí Akbar Salehi, sense culpar cap país en concret.

Eren els mateixos mitjans isramera visita a Israel. També el dia que el primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa, Benny Gantz, tots dos en funcions, tornen a compartir un acte en molt de temps. Un augment de la tensió regional juga a favor d’un Netanyahu que, amb la investidura en l’aire, vol evitar a la desesperada que els seus adversaris a esquerra i dreta s’uneixin per fer-lo fora del poder.

Ahir, el responsable del programa iranià va apressar l’Organisme Internacional d’Energia

Atòmica (AIEA) a “actuar davant aquest terrorisme nuclear” i va dir que el seu país “es reserva el dret de prendre represàlies”.

A la central de Natanz, construïda vuit metres sota terra al desert d’Esfahan, ja hi va haver el juliol passat una explosió a la cadena de centrifugadores avançades, atribuïda a Israel.

Així mateix, al novembre, era el mateix pare del programa nuclear iranià que moria en una estranya emboscada, quan circulava escortat de tornada a casa.

Les centrifugadores que dissabte van entrar –efímeramenten acció, són d’una generació avançada, deu vegades més productives que les contemplades en l’acord nuclear del 2015. Tot i que Natanz continua subjecta a inspeccions de l’AIEA, Teheran ja va advertir fa dos anys que la violació per part dels Estats Units de l’acord, quan van restaurar les sancions sense que hi hagués incompliment, li deixava les mans lliures.

L’acord continua viu amb prou feines, almenys sobre el paper, per als altres signants, com França, Alemanya, el Regne Unit, Rússia i la Xina.

De cara a ells, el president iranià, Hassan Rouhani, va reiterar dissabte el caràcter civil i “pacífic” del seu programa atòmic i la seva “adhesió al tractat de NoProliferació Nuclear”, firmat per tot el món excepte Israel, Corea del Nord, el Pakistan i l’Índia.

En aquest sentit, Tel-Aviv no només aspira a fer descarrilar el programa nuclear iranià –mentre manté el secretisme sobre el seu propi arsenal nuclear– sinó també a retallar el seu programa balístic. Aquesta era l’exigència de Donald Trump a Teheran per aixecar les sancions financeres i comercials dels Estats Units.

Cal assenyalar, finalment, que el 2010, el virus informàtic Stuxnet, desenvolupat pels EUA i Israel, ja va posar de genolls la central de Natanz.