El partit de les famílies

Pablo Casado també intenta atreure els antics votants populars que se’n van anar a Vox i ho fa presentant el PP com “el partit de les famílies”, el que lluitarà contra la caiguda de la natalitat, que ha col·locat Espanya en el punt més baix de la ràtio de naixements de les últimes dècades. Amb això connecta amb la idea del PP com el partit que

PÈRDUA D’IDENTITAT FISCAL La crisi econòmica va forçar els populars a incomplir promeses i apujar els impostos

OBJECTIU ESTRATÈGIC El discurs busca construir per la base la unió del centredreta a l’entorn del PP

RECUPERAR VOTANTS Casado intenta que tornin els electors que se’n van anar durant l’etapa de Rajoy

és en millor disposició de defensar “la cultura de la vida”. El president del PP pretén demostrar a tots aquells votants de centre dreta que han basculat d’un partit a un altre que l’existència de forces com Vox o com Ciutadans no són necessàries per defensar tots aquells emblemes de la dreta, perquè ja hi ha el PP per garantir-los.

quedar aquí i va demanar pactes d’Estat en matèria de seguretat ciutadana i immigració il·legal, i també enfront de l’“okupació i usurpació il·legal d’habitatges”, temes en què, a parer seu, “el Govern central no està fent absolutament res”. Són temes de què Vox i Santiago Abascal han fet bandera, en especial la immigració il·legal, un tema que també havia quedat relegat en els discursos del PP, i que ara el líder popular vol fer seus per guanyar-se el favor dels antics votants del seu partit, que sempre van veure en el PP el defensor d’aquests principis fins que va sorgir Vox. Aquests votants van deixar de veure’s representats per un partit que estava més centrat en qüestions com ara l’economia, sobretot en l’època de Mariano Rajoy, quan la crisi econòmica el va portar a apujar imposats en comptes d’abaixar-los, fet que els va allunyar encara més del PP.

L’okupació il·legal sí que ha estat un tema de què el Partit Popular s’ha ocupat els últims temps. Casado va aprofitar la campanya de les eleccions catalanes del 14 de febrer per presentar la seva proposta per posar fi als assalts a les cases, per considerar que Catalunya ha estat una de les comunitats que més viu aquest fenomen, i on més permissives han estat les autoritats.

La proposta del PP incloïa penes de presó d’un a tres anys, prohibir als ajuntaments que empadronin els qui visquin il·legalment en immobles aliens i protegir els veïns facilitant a la policia poder fer fora els okupes en un termini de 48 hores.

La incorporació d’aquests temes en el discurs del PP té lloc, a més, en un moment en què el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no viu els seus millors moments i és qüestionat des de diversos flancs que el Partit Popular prova d’explotar. Un d’aquests flancs és l’acostament de presos de la banda terrorista ETA a presons pròximes a Euskadi, cosa que les víctimes del terrorisme, a les quals el PP també intenta atreure, consideren un greuge.

Parlar d’inseguretat ciutadana forma part de l’estratègia dissenyada pel PP per aconseguir la unitat del centredreta a l’entorn del Partit Popular. Així es descarta la coalició de partits, com va intentar Casado en les anteriors eleccions generals quan va buscar fórmules de col·laboració en les llistes, i es fa per la base, atraient els votants de Cs i Vox i deixant de banda els seus líders, una estratègia molt explícita d’ençà que el resultat de les eleccions catalanes va col·locar Ciutadans en una crisi que l’ha fet perdre bona part de l’electorat.