La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès, amb plans i sense Govern
La negociació per formar govern a Catalunya no avança i Junts es fixa ara les eleccions madrilenyes com a ‘dead line’. Mentrestant, Aragonès ja pensa a dibuixar plans per a una dècada a cada conselleria.
Pere Aragonès presideix per accident un Govern que no és el seu i el que vol formar no acaba de quallar. Des de fa mesos les reunions del Consell Executiu en funcions se succeeixen amb l’ordre del dia minvant. Sense capacitat d’iniciativa legislativa i pendents de les negociacions dels partits per conèixer el seu futur, els consellers mantenen sota mínims l’activitat dels seus departaments. Els projectes de mig termini fa un any que són al calaix. Es paguen nòmines i factures i només hi ha previsió si la pandèmia entra en joc.
A ERC i Junts s’aferren al compromís d’evitar noves eleccions malgrat que cada dia s’arrisquen a ser víctimes d’un “accident” el 26 de maig, límit legal que portaria a una convocatòria automàtica de les urnes. Si la perspectiva era un pacte per Sant Jordi, ara el nou dead line ésel4de maig. El resultat electoral a Madrid pot obrir la porta a escenaris insospitats amb origen en algun despatx de la Moncloa que Junts no estan disposats a digerir.
Carles Puigdemont sap que les seves perspectives electorals podrien caure mitja dotzena de diputats segons els últims sondejos interns dels independentistes i, tot i que ERC mantindria el tipus –en escons– davant els socialistes, la fita d’un 52% a favor de la independència no es tornaria a repetir i es corre el risc d’alimentar encara més la ultradreta a compte de l’abstenció.
Per als republicans no hi ha debat. “No hi ha temps a perdre”, insisteix Aragonès, que mira més enllà del curt termini. De fet, una de les seves pretensions al capdavant d’un futur Govern és que cada departament dibuixi un pla d’acció que superi una legislatura de quatre anys. El candidat republicà vol objectius per a una dècada. Així que, si surt bé, es conjuren a ERC, hi hauria Aragonès “per a estona”.
Però han passat vuit setmanes des de les eleccions i s’ha instal·lat la idea que Junts actua amb indolència a la negociació amb ERC i que hi ha disputa interna sobre si vol governar o no. Tot i així, tant Jordi Sànchez com l’entorn de Puigdemont –és a dir, la majoria de l’equip negociador– tenen clar que deixar passar l’oportunitat de continuar al Govern no és un bon pla per a cap partit que pretengui deixar empremta a les polítiques públiques i avançar en el procés.
El “problema” tampoc no seria fútil per a ERC. S’admet que un govern en solitari en una situació de crisi econòmica i social requereix una gran quantitat d’efectius, eficients i eficaços des de la seva incorporació, que no està a l’abast de qualsevol. La dificultat augmenta amb la reputació de la classe política sota mínims, si el que es busquen són mèrits professionals més enllà de la militància.
Junts vol que Aragonès s’involucri en primera persona en les negociacions, però el candidat ha dibuixat el seu propi camí. Redueix riscos i augmenta els beneficis. És darrere de cada pas del seu equip i prefereix desplegar una activitat (pre)presidencial en paral·lel amb l’argument d’anar avançant feina. Aragonès té clar el dibuix de Govern que vol liderar i ha col·lapsat l’agenda amb visites i reunions amb representants d’àmbits estratègics per a la reconstrucció postpandèmia, aspirar a fons europeus, i la lluita contra les desigualtats.
Aquí hi encaixen les cites dels últims dies amb Unicef, entitats mediambientals, col·lectius que treballen al terreny de la igualtat i el feminisme, o instituts i centres de recerca i desenvolupament. És, ni més ni menys, que una ronda per apuntalar el seu compromís de crear les conselleries d’Universitats i Recerca; Acció pel Clima, i Igualtat i Feminismes, en què hi podria haver sorpresa. També hi ha previstes cites en l’àmbit econòmic i internacional, la sanitat, l’educació, la cultura... La llista és llarga; el futur immediat, incert.
L’hermetisme sobre el contingut de la negociació no amaga que no s’avança en temps i forma i que s’escampa cert desànim entre els equips. El Consell per la República és i deixa de ser problema en funció de les necessitats del dia... Les reunions escassegen. Totes arrenquen amb la dosi programada de retrets i raons i acaben remetent-se a noves cites que no es concreten. Una imatge d’incompatibilitat de caràcters que només un hipotètic pacte final de pes i llarg recorregut podria corregir.
Si arriba, serà altre cop el moment de mirar cap a la CUP. Junts no manté negociacions formals amb els anticapitalistes, tot i que existeixen contactes entre alguns dels seus dirigents. “La CUP és cosa d’ERC”, s’escuden els de Puigdemont, conscients que el seu pacte de govern pot posar en un compromís l’acord previ dels republicans i la suma de vots.
@igpagan / igarcia@lavanguardia.es