Les altres Nevenka

La cançó es repeteix com a defecte de sèrie en una sexualitat indomable que converteix l’erotisme en crim. Sempre hi ha reacció, i invariablement sorgeixen els negacionistes, trencant la unanimitat de la lluita contra el dret de cuixa. “Ah, però ella va dir una vegada que sí...”, i assenyalen la regurgitació al pitet amb el seu índex hidratat.

Tornen del passat Nevenka Fernández i Ismael Álvarez. Ell va parlar molt, ella va callar i es va exiliar. El documental de Newtral ens ha retornat la seva veu. També ens ha mostrat una dona que porta una cicatriu en la mirada, amb un relat on nia la pulsió de mort. Perquè Nevenka es va suïcidar civilment quan va denunciar que dimitia per haver estat assetjada a l’Espanya dels noranta, la de “no em toquis els collons” i els acudits de putes a les reunions mixtes. “A mi no m’assetgen si no vull”, raonava llavors una veïna de vida senzilla. Al dir “jo”, Nevenka havia de dir també adeu. Perquè ara ningú no recorda que, encara que guanyés el judici, ella va quedar cancel·lada. Qui es posaria de la banda de les Nevenka vint anys abans del #MeToo?

Ningú no recorda que, tot i guanyar el judici, ella va quedar cancel·lada

A mi m’ho han recordat unes quantes dones que van arribar molt alt i que em van confessar, sempre off the record, haver estat assetjades en l’esfera del poder. I per què no ho vas denunciar? “I ser una altra Nevenka?”. Van optar pel silenci, però empassar-se el gripau els va costar sang i pus.

Ara el senyor Ismael apareix novament negant-ho tot. Quantes vegades es deu haver relatat a si mateix la història fins a creure’s les seves pròpies mentides? Sentenciat low cost, de seguida va ser rehabilitat en la política municipal i va continuar prenent l’aperitiu a la plaça major. Ella va fugir, i va fer ben fet, perquè, encara que hàgim anat progressant adequadament en educació sexual i en igualtat, Espanya encara és diferent. El corrent d’opinió que continua disculpant Álvarez pica de peus contra la veritat. Són víctimes d’una ideologia de gènere, sí, la del masclisme que continua confonent la violència amb la passió i el despit. Per això no els ha agradat escoltar Nevenka, un nom que un dia va arribar a significar “dona caiguda en desgràcia”.