Instruccions per opinar

Si esteu pensant a fer-vos opinador, ja sigui com a tertulià, columnista o tuitaire, heu de saber que hi ha una línia monetitzable a curt i mitjà termini que consisteix a escandalitzar-se molt per coses que cinc minuts abans de saberles no us importaven el més mínim. Per exemple: quins quadres hi ha en un museu de Baltimore, qui és la nova directora de Teen Vogue, com és el pla d’estudis en els estudis musicals a la Universitat d’Oxford.

1) És important no informar-se gaire sobre la qüestió, o, si decidiu fer-ho, que ja us espavilareu, llegir només el que diuen altres opinadors de la vostra corda sobre el tema, perquè si investigueu una mica més a fons potser se us desmunta la columna o la intervenció o el fil de Twitter i ja tindríem un problema. Per exemple, us podríeu assabentar que a Baltimore no han censurat els artistes blancs, sinó que han venut fons, com fan moltes institucions, per poder comprar més peces d’artistes infrarepresentats, que a l’exdirectora de Teen Vogue no la van fer fora només per uns tuits que va escriure als disset anys, que a Oxford no deixen d’ensenyar Beethoven, sinó que uns quants professors pensen que estaria bé ampliar el currículum a músics aliens a la tradició europea.

2) Amb aquesta informació filtrada i probablement mal traduïda que teniu, el següent pas és elevar l’anècdota a categoria i concloure que tot malament, que ja no es pot dir res i que a Shakespeare avui li haurien muntat un piquet a l’editorial.

3) Paraules bonus que li donaran bon SEO i un airet amb ganxo: neopuritanisme, precensura, autocensura, censura a seques, cancel·lat. Si participeu de la línia canalla: agafar-se-la amb paper de fumar. És horrorosa, però funciona.

4) Sort i al toro, o és que no sabíeu que ara els toros són subversius?