Casticisme de llums

PEPE TERUEL ( 1943-2021) Torero

ACorella (Navarra) i víctima d’un càncer, hi ha mort Pepe Teruel, torero, madrileny de naixement, castís de cap a peus. Nascut al barri madrileny d’Embajadores, Pepe Teruel, amb el seu germà Ángel i, en certa manera, Antonio Chenel, Antoñete, encarna el Madrid “cheli”, el dels barris populars i els patis de veïnatge amb l’olor d’aquell bullit madrileny al qual cantava Pepe Blanco.

Com tants altres Pepe Teruel va baixar per primer cop a l’arena en la part seriosa d’un espectacle comicotaurí i, anunciant-se com El Pepe, va debutar amb picadors el 1962 a la plaça de San Sebastián de los Reyes, coneguda com La Tercera (les altres dues, Las Ventas i Vistalegre).

La idea del sobrenom El Pepe, que poca gràcia li feia, va ser una pensada de qui va ser matador de toros Octavio Martínez Nacional, un altre d’aquells personatges tan peculiars que ha donat la Fiesta i ara –per desgràcia– ja inexistents. Com també va ser seu l’eslògan: “El Pepe tiene de tó”.

El 1964 va fer la seva presentació a Las Ventas sent banyegat de gravetat a la boca, la primera de les catorze cornades que patiria a la seva carrera. El 5 de juny del 1966 va prendre l’alternativa a la plaça de Vistalegre de mans de Miguel Mateo, Miguelín, tallant una orella en el segon del seu lot. Pocs contractes i una nova i duríssima i cornada en aquella mateixa

Es va retirar quan torejava a la quadrilla del seu germà Ángel per una greu cornada a Barcelona

plaça de toros, que li va seccionar les venes safena i ilíaca, el porten a canviar l’or per la plata, passant a la quadrilla del seu germà Ángel.

Pepe Teruel no va ser una figura del toreig, estatus que sí que va assolir el seu germà (deu anys més jove que ell ) i a la quadrilla de la qual va estar una dècada fins que, torejant-ne a les ordres a La Monumental de Barcelona el 16 de juliol del 1978, va ser ferit d’extrema gravetat per un toro de Paco Galache.

Les conseqüències de la cornada a la regió escrotal es van complicar fins al punt d’obligar-lo a passar per una nova intervenció quirúrgica, un mes després, al madrileny Hospital Ramón y Cajal pel fet de patir una trombosi ilíaca. Va ser el seu adeu al vestit de torero, però no al toreig, on ha estat apoderat de toreros com Joaquín Bernadó o Roberto Domínguez i, darrerament, al costat del jove torero de Cintruénigo, Javier

Marín. També com a empresari en places de les seves terres navarreses d’adopció. A la de Corella hi té una placa amb el seu nom i, en aquesta plaça, el fèretre a collibè de membres del Club Taurí Gracurris ha donat una volta pòstuma a l’arena, davant un centenar de familiars, amics i toreros, entre ells el seu nebot Ángel. “Terol existeix i toreja”, vaig titular fa uns anys a La Vanguardia, en la crònica de la seva presentació a La Monumental de la Barcelona encara amb funcions de toros.

Però l’empremta de Pepe Teruel a la festa dels toros va més enllà de les arenes. Ell i les seves vivències –no només taurines- van inspirar al cineasta Jaime de Armiñán el personatge central de la sèrie televisiva Juncal, que Paco Rabal, amb la seva veu –com la de Pepe– de cassalla i vida, va encarnar per fer-la monument.

La història del toreig, més enllà de glòries o tragèdies, l’escriuen també gent com Pepe Teruel –fill il·legítim de Frank Sinatra, deia de broma i amb conya–, que un bon dia va deixar el seu Madrí de l’ànima per recalar, amb la seva esposa i cinc filles, en aquella Navarra de gent senzilla i pañuelico vermell al coll a les seves festes.

I a Corella, Tudela, Cintruénigo o Pamplona, li veien, ben calçada la gorrilla de quadres, passejar el seu posat de torero.

A la plaça de Pamplona i a la seva Fira de San Fermín, me’l van presentar fa anys i, des d’aleshores, cada nova trobada allà era una celebració.

Avui és un record emocionat.

Les seves vivències –deia en conya que era fill de Sinatra– van inspirar el personatge de la sèrie ‘Juncal’

APLAUSOS