La Vanguardia (Català-1ª edició)
La meitat dels municipis incompleix el pla d’emergències
Un 50% dels ajuntaments catalans no disposen de pla de Protecció Civil o el tenen caducat
Més de la meitat dels municipis de Catalunya no disposa dels plans d’emergència obligats per la llei de Protecció Civil o bé els tenen caducats. Totes les ciutats de més de 20.00 habitants i les considerades turístiques estan obligades a prestar serveis de Protecció Civil, segons la legislació estatal. Aquesta premissa en molts casos s’incompleix, per la qual cosa si hi ha una emergència la resposta és més lenta, inexistent o poc efectiva.
A Catalunya hi ha 521 municipis obligats per llei a elaborar el pla d’emergència. Però ara només n’hi ha al voltant de 200 de vigents i més de 200 estan caducats, alguns des de fa més de sis anys. La Generalitat admet que el grau de compliment és baix i estudia un altre model de planificació.
Els municipis amb més densitat de població tenen el deure de disposar del pla bàsic d’emergència municipal (PBEM), que els obliga a prestar el servei. En són uns 70, dels quals gairebé la meitat els tenen caducats o ni tan sols els han arribat a elaborar. La Generalitat disposa de diversos plans de Protecció Civil per emergència per a un risc concret, com el Procicat per a emergències generals, l’Infocat per a incendis forestals, l’Inuncat per a inundacions i una dotzena més per a cada situació.
Des del govern català reconeixen que “el volum d’obligacions és molt elevat per als municipis”, apunta Sergi Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil de la Generalitat. Per això quan es va detectar que els ajuntaments tenien dificultats a elaborar-los, van dur a terme un canvi normatiu per facilitar i agrupar aquestes actuacions en cas d’emergència, per la qual cosa es va crear el Duprocim (document únic de Protecció Civil municipal), que simplifica els tràmits.
Tot i així, la majoria de municipis
DADA té el Duprocim caducat des del 2010. Un pla d’emergències caduca als quatre anys d’haverse homologat o bé quan hi ha algun canvi, com ara un nou tècnic d’emergències o la instal·lació d’una empresa contaminant al territori.
Des de Protecció Civil reconeixen que davant d’un desastre natural o un incendi forestal “es nota els municipis que tenen un document de Protecció Civil elaborat i implantat” perquè l’evacuació de la població funciona perfectament, com recorda que va passar amb els incendis de l’Empordà del 2012. “Quan no els tenen es noten les disfuncions”. Així, si un municipi no disposa d’un bon catàleg d’elements vulnerables al seu territori “complica els avisos i les situacions preventives”, explica Delgado.
“El nivell de compliment és molt baix”, reconeix el subdirector, per això detalla que un dels projectes en previsió és revisar el model de planificació. “Ha de ser més operatiu, senzill i adaptat als municipis”. L’incompliment més elevat es detecta més als municipis de menys de 1.000 habitants, on les dues terceres parts no preveuen estructurar les actuacions per incidències.
Un cas a part són les ciutats de més de 20.000 veïns que, com ara Barcelona o l’Hospitalet, les dues més grans de Catalunya, incompleixen la normativa de Protecció Civil. Un cas flagrant és la capital catalana que, tal com ha denunciat el grup municipal d’ERC, té caducats els plans de prevenció d’emergències sísmiques i per la contaminació d’aigües marines des del 2017. Des del 2019 té caducats els plans d’emergències per incendis forestals, nevades, inundacions, transport de matèries perilloses per carretera i ferrocarril, emergències aeronàutiques, com també el pla bàsic de protecció civil. També denuncien que la ciutat no disposa d’un pla d’actuació municipal per als temporals de vent.
Des de la Generalitat admeten certa permissivitat cap als ajuntaments petits i un grau d’exigència més alt per a les grans ciu