Augmentar la inversió d’impacte

La crisi de la covid va arribar a Suïssa i Lausana més tard que a la resta d’Europa. Durant la primera onada del virus, Lausana no va prendre mesures gaire estrictes, ja que el nivell de contagi era baix i controlat. Però la segona, a l’estiu, la va afectar amb força, convertint el cantó de Vaud en un dels més perjudicats, cosa que va obligar a establir mesures més estrictes, sense que s’arribés al toc de queda. Lausana té un fort sistema sanitari, dirigit per l’hospital general. Malgrat l’augment de pacients de setembre a febrer, el contagi va continuar sent més petit que en altres països d’Europa, i amb un nivell de mortalitat baix. A més, Lausana té una economia liberal forta, una població que respecta les normes i un pla de vacunació estricte que ajuden a tenir immunitzats els habitants a l’estiu.

El més sorprenent va ser veure l’alt nivell de contagis a Barcelona i Catalunya, tot i les fortes restriccions que hi va haver des del març, amb el confinament total de la població. La pandèmia mundial va tenir un impacte immediat a Barcelona i va destapar com de fràgils són els sistemes sanitari -que compta amb grans professionals i infraestructures però que es va veure col·lapsat-, educatiu, alimentari i especialment polític comparat amb Lausana. A més, des d’aquí hi va haver una gran preocupació per Barcelona, ja que és coneguda popularment entre els ciutadans suïssos perquè és la principal destinació turística europea per la seva oferta cultural, culinària i pel clima. Amb la gestió de Barcelona es va veure que s’havia actuat de manera lenta i amb una falta de presa de decisions eficaces.

A curt i mitjà termini cal controlar més bé el virus, amb un programa de vacunació més eficient i cribratges massius per tornar el dinamisme. Barcelona és la tercera ciutat preferida d’Europa perquè ha creat una start-up ,toti que cal un millor accés al capital i menys regulació. A mitjà i llarg termini cal augmentar la inversió d’impacte, posant les persones i la sostenibilitat en el centre del nostre sistema: les polítiques d’ISR són ja una necessitat de futur personal i professional.

Amb això cal potenciar solucions sostenibles especialment en economies emergents a través de la resiliència, un concepte après en la pandèmia. Països amb pocs recursos han implementat innovacions que no només són resilients, sinó que solen ser molt eficients a baix cost.