La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Prefereixo ser el veterà que el que comença i ha de demostrar el seu talent”
Protagonista de ‘9-1-1: Lone Star’ (Fox)
Va ser una de les primeres estrelles cinematogràfiques que va trobar una nova carrera a la televisió, gràcies a El ala oeste de la Casa Blanca, amb què va rebre dues de les sis nominacions que ha obtingut als Globus d’Or al llarg d’una trajectòria que supera ja les quatre dècades. Als 57 anys i sense haver perdut la inconfusible mirada que va deixar un munt d’adolescents enamorades en les seves èpoques de galant de cinema, Rob Lowe continua mantenint un setial d’honor a la pantalla petita. Aquest actor, que ha brillat a Parks and Recreation, Código negro i The Grinder, protagonitza ara 9-1-1: Lone Star, la segona temporada de la qual s’estrena avui a les 22 h a Fox. A la sèrie creada per Ryan Murphy. Lowe encarna un bomber tan entusiasmat a salvar la gent com a resoldre els seus conflictes personals.
Com va arribar a 9-1-1: Lone Star?
Amb Ryan Murphy hem estat intentant treballar junts des de Nip/ Tuck, en què ell havia escrit un personatge per a mi però els meus agents no m’ho van fer mai saber. Quan me’n vaig assabentar, vaig canviar d’agència. En contactarme per 9-1-1: Lone Star em van explicar que havien creat el personatge per a mi, un bomber heroic a qui li importa tant tenir cura de la seva pell com salvar vides. Com m’hi podria haver resistit?
Com és treballar amb Ryan Murphy?
Soc molt afortunat perquè no només em toca treballar amb Ryan Murphy, sinó també amb Brad Falchuk i Tim Minear. Ells tres són responsables d’alguns dels millors programes televisius de l’última dècada. En el cas d’en Ryan la seva genialitat és en el seu punt de vista, que és el que té en comú amb Aaron Sorkin i amb Mike Schur, de Parks and Recreation. Tenen una cosa que és tan específica en ells que reconeixes una sèrie seva quan la veus. El meu fill treballa com a guionista a Lone Star i una de les coses que està aprenent és que has de tenir la teva pròpia veu, que ha de ser única i inconfusible.
Què és el que veurem en aquesta segona temporada?
Hi ha dues grans trames argumentals. Una és que tinc una nova capitana de parametges interpretada per Gina Torres, que és una actriu espectacular, que se sent molt còmoda amb l’acció. I d’altra banda, estic molt entusiasmat de retrobar-me amb la meva companya d’El ala oeste de la Casa Blanca, Lisa Eldestein, que interpreta la meva exdona. A l’argument ella està visitant el nostre fill i es queda atrapada a Austin per la pandèmia. No vol tornar a Nova York i es queda fent la quarantena amb el seu exmarit. S’han passat 15 anys allunyats i ara acaben vivint junts. Això ha permès jugar amb elements de comèdia romàntica, que és una cosa completament nova en aquesta sèrie.
De quina manera ha canviat la sèrie amb la pandèmia?
No ha estat tan difícil adaptar-se perquè la sèrie tracta sobre serveis d’emergència, que són els que estan batallant a les trinxeres contra la pandèmia, per això és una cosa de la qual hem de parlar sovint perquè ens importa l’autenticitat. Tinc molts amics bombers i una de les coses que els agrada de la sèrie és que és molt autèntica, però alhora no deixa de ser una creació de Ryan Murphy. Hem de tenir una base de credibilitat per poder delirar una mica a continuació. Cada vegada que rebem una trucada tenim la mascareta posada. Ens la traiem després d’analitzar una situació, o potser ens la deixem posada. Ens vam qüestionar si hauríem de tenir la mascareta posada tota l’estona però ens vam adonar que el nostre és una sèrie de televisió i ningú no ens sintonitzarà per veure’ns la meitat de la cara. Per això ens vam permetre certa llibertat artística respecte a la quantitat de temps que portem la mascareta.
Quina és la seva relació amb Texas a partir de la sèrie? M’encanta Texas. És com si fos un país independent dins dels Estats Units i aquesta és la raó per la qual hi ambientem la sèrie. Inicialment hi va haver moltes converses sobre on havia de transcórrer la història. Per poc l’ambientem a Miami, cosa que hauria vingut millor per al meu bronzejat però m’alegro que s’hagin decidit per Texas. Allà tot és mes gran, incloent-hi les personalitats. I vam triar Austin dins de Texas perquè és com un bastió liberal enmig d’un estat conservador, per això és un lloc molt particular.
Es diverteix de ser el veterà de la filmació?
Per descomptat. Recordo perfectament quan vaig deixar de ser l’actor jove. De sobte en un plató van començar a dir-me senyor Lowe. No m’havia passat mai abans. No em deien així a Rebeldes nia Hospital. Ni tan sols a El ala oeste de la Casa Blanca, però de sobte alguna cosa va passar i vaig passar a l’altre costat. Tinc records de quan vaig treballar amb Jason Robards, Cliff Robertson o Beau Bridges i jo era el petit de l’elenc. Però ara soc el veterà. Com diuen a El rei lleó, és el cercle de la vida. De tota manera, prefereixo ser el veterà que el que tot just comença i està provant de demostrar el seu talent a cada moment...