La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els precursors del 3D
El Museu del Cinema de Girona incorpora a l’exposició permanent una pintura que fa la sensació de profunditat mitjançant tres cristalls superposats
El Museu del Cinema de Girona ha incorporat a les seves vitrines un objecte considerat un dels precursors del 3D. Es tracta d’un diafanorama, una tècnica pictòrica que mitjançant tres cristalls superposats ofereix una sensació de profunditat en tres dimensions. Una “raresa” i “singularitat”, segons va destacar la conservadora del museu, Montse Puigdevall, ja que només es conserven uns 120 exemplars repartits en col·leccions públiques i privades de tot el món, la majoria, als Països Baixos. D’autor desconegut, els experts situen la peça al taller de l’holandès Andries Vermeulen, autor de pintures d’escenes hivernals i de patinadors sobre gel, com la que presenta aquest mateix diafanorama, datat al voltant de l’any 1780.
Es tracta d’una única imatge pintada sobre tres cristalls. En el primer apareixen les figures i el paisatge més proper; en el segon, elements a mitja distància; i en l’últim, el paisatge de fons. La visió conjunta dels tres vidres superposats i il·luminats des de la part posterior provocava l’efecte d’estar veient una imatge en profunditat. Aquesta curiositat òptica, convertida en entreteniment privat per a famílies riques en l’àmbit dels seus gabinets científics, va sorgir a mitjans del segle XVIII. El sistema va desaparèixer a mitjans del segle XIX, amb l’arribada de la fotografia estereoscòpica. La peça, adquirida pel museu el 2019, va ser sotmesa a un procés de restauració de la pintura per part del Centre de Restauracions de Béns Mobles de la Generalitat.
La tècnica del diafanorama va ser utilitzada per Salvador Dalí quan el 1932 va crear el diorama Babaouo, el qual va concebre com un objecte publicitari d’una pel·lícula surrealista que no es va arribar a gravar. L’objecte, conservat al Museu Dalí de Figueres, està format per una caixa de fusta amb set cristalls pintats per l’artista, col·locats un darrere l’altre i retroil·luminats. Hi apareixen seqüències del projecte cinematogràfic, ciclistes amb pedres o pans sobre el cap.
L’aparell s’exhibeix en una vitrina en què apareixen dos objectes més, precursors del 3D: una vista en perspectiva desplegable, de paper, en la qual es pot veure una celebració a l’església de Notre-Dame de París el 1852, i una caixa òptica de perspectives que representa un naufragi.
El museu de Girona també ha afegit a la seva exposició permanent 19 vistes òptiques translúcides del pintor barceloní format a la Llotja, Onofre Alsamora, amb la caixa òptica que s’utilitzava per poder-les veure. En aquestes litografies del 1846, que es venien per entregues en establiments òptics com el de Francesc Dalmau, apareixen escenes de llocs emblemàtics de Barcelona com el claustre de la Catedral, el Gran Teatre del Liceu, Santa Maria del Mar, el Cafè de les Delícies o el Pla de Palau, entre d’altres. També s’exhibeixen unes altres 9 vistes translúcides, d’autoria francesa, que s’utilitzaven en espectacles públics amb imatges de les ciutats italianes de Florència i Venècia, així com diversos llocs de París. Gràcies a aquestes obres el visitant podia viatjar i conèixer món.
UN PAISATGE HOLANDÈS La peça, de la qual es desconeix l’autor, data del XVIII i reflecteix l’hivern holandès
UNA RARESA Només es conserven 120 diafanorames a col·leccions públiques i privades de tot el món