Un banquer a l’Equador

‘Fair play’ després dels resultats electorals a Quito

Pot resultar sorprenent i fins i tot pervers que el president multimilionari del Banc de Guayaquil guanyi les presidencials en un país on la pobresa ha pujat un 30% des de l’inici de la pandèmia i afecta més d’un de cada tres equatorians. Però Guillermo Lasso ha explotat tensions i odis en una dividida esquerra equatoriana que el jove economista Andrés Arauz no ha pogut curar.

D’una banda, el corrent desenvolupista vinculat a la figura polèmica de Rafael Correa, un polític recordat pels anys de modernització accelerada durant la bonança de les matèries primeres (2007-2014), però també pels seus tics autoritaris. Per l’altre, un indigenisme antiextractivista, potser utòpic en un país molt dependent del petroli i els minerals, que va convèncer ni més ni menys que el 18% de l’electorat perquè votés nul sabotejant així la campanya d’Arauz.

Malgrat ser el candidat millor preparat per a elaborar una alternativa coherent al dur ajust fiscal de l’FMI que va desencadenar batalles campals entre indígenes quítxua i la policia l’octubre del 2019, l’economista Arauz no ha aconseguit la reconciliació. El suport de destacats personatges del moviment indígena com Jaime Vargas no el va salvar.

Després de la victòria d’Arauz en la primera volta, no hi va haver trasllat de vots a la seva candidatura des del candidat indígena Yaku Pérez del partit Pachakutik, que va perdre el segon lloc per uns quants vots. Arauz va treure pitjors resultats a les zones amb més presència indígena, a la serra andina -entre elles Quito– i a l’Amazònia, que a la costa.

Però hi ha elements encoratjadors en el resultat. En primer lloc, l’absència de noves acusacions de frau com les que Pérez va llançar contra Lasso en la primera volta. Podria haver estat diferent. Quan es van tancar les escoles a les cinc de la tarda de diumenge a l’Equador, la decisió de publicar enquestes a peu d’urna – que van donar la victòria a Lasso– va ser criticada per observadors electorals com el Grup de Puebla. “Ho valorem negativament ja que aquests sondejos són de les empreses enquestadores privades que no són imparcials i de l’Organització d’Estats Americanes (OEA)”, va dir Cristina Facieben, observadora catalana integrada en al grup de la Internacional Progressista per Comissions Obreres. Els observadors temien “una altra vegada el fantasma del frau”, va afegir.

Però no va ser així. En part pel marge relativament ampli de victòria de Lasso –5 punts– però també gràcies a l’actitud d’Arauz. El candidat perdedor va reconèixer la victòria de Lasso diumenge a la nit, va trucar al president electe per felicitar-lo i va acceptar el resultat que va qualificar com “una ensopegada electoral però no una derrota política”. Va ser una mostra important de suport al procés democràtic després d’anys de judicialització en el govern de Lenin Moreno. Molts col·laboradors de Correa han estat inculpats i empresonats. “No volem que es continuï empresonant els equatorians per la seva manera de pensar”, va dir Arauz.

És difícil imaginar que Lasso resolgui fàcilment la profunda crisi socioeconòmica i sanitària d’un país que voreja la insolvència. L’oposició no només provindrà del Parlament on el seu partit té només 12 escons davant 49 per al partit d’Arauz i 27 per a Pachakutik, sinó també del carrer. “Així que baixi la pandèmia, les protestes tornaran” va dir un exministre de Correa ja crític amb l’expresident.