La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Iran creu que Israel saboteja les converses amb els Estats Units
L’apagada a la planta de Natanz dona l’excusa al sector radical per no negociar
El ministre d’Exteriors iranià va assenyalar ahir Israel com a responsable de l’apagada a la planta nuclear de Natanz diumenge passat i va prometre venjar aquest sabotatge que a Teheran se sospita que té com a objectiu aturar les converses que busquen reactivar l’acord nuclear. En una reunió que va sostenir ahir amb alguns parlamentaris, Mohammad Javad Zarif va assegurar que l’Iran no cauria en la trampa de refusar les converses que puguin portar a l’aixecament de les sancions econòmiques imposades pels EUA després que el president Donald Trump es retirés el 2018 de l’acord esmentat.
“Els sionistes volen la revenja pel progrés en el camí per aixecar sancions”, va dir Zarif. Aquestes paraules coincidien amb els reclams d’alguns sectors radicals que van demanar que s’aturin aquestes converses, iniciades a Viena la setmana passada i programades per ser represes demà dimecres. Aquests sectors argumenten que Israel opera amb el suport de Washington. Per a ningú no va passar inadvertit que el sabotatge va coincidir amb la visita de dos dies que realitzava a Israel el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin. “No pensem que els Estats Units siguin innocents en l’atac a Natanz”, va dir Mojtaba Zulnur.
Però més enllà de la posició del sector més radical, que sempre s’ha oposat a la reactivació del pacte nuclear –actitud que s’intensifica més i més en la mesura que s’acosten les eleccions presidencials de juny–, la gran pregunta que rondava ahir estava relacionada amb la seguretat del país. “Deu ser que la recurrència del foc a Natanz es pot considerar un seriós fenomen d’infiltració?”, es preguntava en un tuit el general dels Guardians de la Revolució Mohsen Rezai, qui ha expressat la voluntat de presentarse candidat a les eleccions. Preguntes similars es feien un gran nombre d’iranians a les xarxes socials.
L’apagada de diumenge a la planta de Natanz s’afegeix al que ja va succeir el juny de l’any passat quan va cremar un dels coberts exteriors d’aquesta mateixa planta. I al novembre va ser assassinat Mohsen Fajrizadeh, considerat un dels pares del programa nuclear iranià. En tots dos casos els assenyalaments també es van adreçar cap a Israel, que com de costum en aquests casos ni va negar ni va confirmar la seva responsabilitat. Per això ha cridat l’atenció que aquesta vegada alguns mitjans israelians i dels Estats Units citessin fonts d’intel·ligència que asseguren que el Mossad havia dut a terme el sabotatge. Ahir l’agència iraniana Noor News va feia referència a fonts d’intel·ligència iraniana que van assegurar que ja havien identificat la persona que va provocar l’apagada. “Hi ha accions en camí per arrestar l’autor principal”, es va afirmar sense donar detalls. El sabotatge no va portar a aturar el procés d’enriquiment d’urani, que “serà encara més vigorós en el futur”, segons va afirmar el director de l’Organització d’Energia Atòmica, Ali Akbar Salehi.
D’altra banda, el Ministeri d’Exteriors iranià va anunciar ahir que suspèn converses amb la Unió Europea sobre drets humans per la seva decisió d’imposar sancions a vuit comandants i caps de policia per la repressió de les protestes de novembre del 2019. Entre ells hi ha el cap dels Guardians de la Revoluci´, general Hossein Salami.
Teheran suspèn el diàleg sobre drets humans amb la UE per les sancions a guàrdies revolucionaris
seva missió. La Vostok-1 no tenia sistema de rescat i el coet que el va impulsar (també anomenat Vostok) havia tingut tants accidents com llançaments amb èxit.
“Cap responsable contemporani no no enviaria avui una nau tan poc fiable. Jo també vaig firmar documents dient que tot era correcte. Però no els firmaria. He aconseguit una gran experiència i he entès que ens vam arriscar molt”, explicava el 2009 el constructor Borís Txertok, col·laborador de Serguei Koroliov, l’enginyer en cap del programa espacial soviètic.
El cap de l’agència espacial russa Roscosmos, Dmitri Rogozin, va portar flors als murs del Kremlin, on descansen les restes de Gagarin. També va celebrar l’aniversari el president rus, Vladímir Putin, que va viatjar a la ciutat d’Engels, a l’óblast de Saràtov, per visitar el lloc on va aterrar. El va acompanyar Valentina Tereixkova, la primera dona que va volar a l’espai, el 1963.
A causa de diverses fallades tècniques, la nau no va caure on s’havia planejat. L’home de l’espai va arribar a un camp on un nena de cinc anys i la seva àvia recollien patates.
Rita Nurskanova ha explicat al Moskovski Komsomólets que, després de veure un raig de llum, la seva àvia va començar a resar i va voler fugir. Gagarin, vestit amb un vestit
El jove cosmonauta, amb la seva ‘victòria’ en plena guerra freda, es va convertir en un heroi de masses a l’URSS
taronja i el casc blanc que avui s’exhibeixen al Museu del Cosmos de Moscou, va haver de calmar-les i explicar-los que era un home i que “venia del cel”.
L’heroi que va néixer en aquell camp de patates va tenir una mort tràgica. Va perdre la vida el 1968, durant un vol de prova amb un Mig15, amb el seu instructor, Vladímir Serioguin. Els detalls es van mantenir en secret, fet que va alimentar força teories. El més probable, deia ahir Borís Volínov, l’últim cosmonauta viu de l’equip de Gagarin, és el xoc amb una sonda meteorològica.
Tampoc no es van oblidar de celebrar aquest 60è aniversari a l’Estació Espacial Internacional. “El llegendari vol de 108 minuts de Gagarin va esdevenir un exemple d’heroisme per als seus successors, inclosos nosaltres”, va dir Oleg Novitski, un dels quatre astronautes russos que avui viuen a l’Estació.
L’aniversari arriba en temps difícils per a la indústria espacial russa, que ha viscut diverses ensopegades els últims anys, des d’escàndols de corrupció fins a una missió tripulada avortada el 2018.
Però ahir no era temps per lamentar-se, sinó per recordar Gagarin, el primer heroi soviètic de la guerra freda, convertit avui en un mite indiscutible.