Sense plans d’emergència

Mai no passa res fins que un dia passa. Aleshores és quan cal que els plans d’emergència estiguin a punt i es posin en marxa amb la màxima urgència i eficiència. Però això no passarà a la majoria de municipis de Catalunya perquè més de la meitat dels que estan obligats a tenir plans d’emergència per la llei de Protecció Civil no en disposen o els tenen caducats. Els riscos existeixen i són molts. Pot ser que hi hagi foc al bosc, o en un edifici o un comerç, que hi hagi inundacions, nevades, temporals o que es produeixi qualsevol accident de gravetat en indústries o en el transport de matèries perilloses per carretera o ferrocarril.

A Catalunya hi ha 521 municipis que estan obligats a disposar d’un pla d’emergències. Són tots aquells que tenen més de 20.000 habitants o que estan considerats com a turístics. Però només dos-cents el tenen aprovat i actualitzat. Això suposa una greu falta de prevenció perquè, si es produeix algun sinistre, la capacitat de reacció i de coordinació queda limitada i, en aquest cas, el risc de danys és més gran. Tant és així que, per exemple, si hi ha un desastre natural, el primer que exigeixen el Consorci de Compensació d’Assegurances o l’Estat per decretar la declaració de zona catastròfica és el pla d’emergència. No disposar-ne –o tenir-lo caducat– pot complicar l’obtenció d’ajuts i indemnitzacions.

La Generalitat ha d’exigir el compliment de la llei de Protecció Civil als ajuntaments

Resulta difícil de creure que hi hagi una falta de responsabilitat tan elevada en els governs municipals de Catalunya. Podria arribar a ser comprensible que alguns ajuntaments petits, com poden ser alguns turístics, hagin relegat la posada a punt del seu pla d’emergències per falta de recursos. Però en cap cas no és justificable que això passi a les localitats grans, com pot ser el cas –que ho és– del mateix Ajuntament de la capital catalana, i això afecta la seguretat de més d’1,6 milions de ciutadans, sense comptar la població dels municipis adjacents.

És necessari, doncs, fer una crida d’atenció a tots els governs municipals perquè implementin i posin a punt com més aviat millor els plans d’emergència dels seus respectius municipis. La Generalitat, com a administració pública immediatament superior i encarregada –com a tal– de la supervisió de la protecció civil a Catalunya, hauria de ser més rigorosa i contundent en l’exigència de plans d’emergència en tots els municipis que obliga la llei de Protecció Civil.

Les gestions i els esforços realitzats per aconseguir-ho no han estat suficients i cal tornar a insistir-hi. Moltes vides poden dependre de la manca d’una intervenció ràpida i eficient en cas d’accidents o sinistres. És necessari, també, actualitzar els procediments establerts amb la incorporació de les últimes tecnologies disponibles.