TaH pagh taHbe’

L’alcaldessa d’Aiguamúrcia, Dolors Palma, està contenta. En una arbreda del seu municipi, a Santes Creus, ha aparegut un monòlit de metall. De seguida que els mitjans de comunicació han fet pública la notícia, han aparegut els llepafils habituals a puntualitzar que un monòlit no pot ser –mai de la vida– de metall, perquè la mateixa composició de la paraula explicita que ha de ser de pedra. Si monòlit es crea a partir de mono- (forma prefixada del grec mónos, “un de sol”) i de -lit (forma sufixada del grec líthos, “pedra”) queda clar que, si és de metall, se n’ha de dir d’alguna altra manera. Se’n podria dir obelisc, però per desgràcia, els obeliscos han de ser de base quadrangular, i aquest la té triangular. De manera que la gent en diu monòlit, hi afegeix de metall i llestos. Recorda el debat que hi va haver quan van aparèixer les fusteries metàl·liques, que fabriquen finestres i portes d’alumini o de PVC. Quedava clar que si eren fusteries havien de treballar amb fusta, i que fusteria metàl·lica és una contradicció, però així anem fent des de fa dècades.

Aliena a aquestes disquisicions lèxiques (i ben fet que fa), l’alcaldessa explica que el monòlit metàl·lic ha provocat gran curiositat entre els

En una arbreda d’Aiguarmúcia ha aparegut un monòlit de metall

veïns de la comarca. N’hi ha molts que ja hi han anat, a fer-se fotos. A finals de març en va aparèixer un altre a Platja d’Aro, però aquest d’Aiguamúrcia és més guai perquè té “jeroglífics egipcis” en totes tres cares. Poca broma. L’any passat, durant els primers mesos de la pandèmia, en van aparèixer a diversos llocs del món. El primer al novembre, a l’estat nordamericà de Utah. Poc després, un altre a Romania, als Carpats. Encabat a Califòrnia. Ara ja és un no parar mai.

Però cap d’ells no tenia “jeroglífics egipcis”, i això és un avenç excepcional. L’alcaldessa aiguamurcienca ha dit a TV3 que, segons sembla, el significat d’aquests jeroglífics és “el joc ha començat”. ¿Quin joc? No ho sabem, però la batllessa confia que “el que sigui que hagi començat, que sigui a fi de bé”. Li sembla bona “qualsevol cosa que faci venir gent” al municipi, tot i que ha recordat que torna a haver-hi confinament comarcal: “Dimecres [per demà] decidirem què fem amb el monòlit, quan parli amb els companys de l’Ajuntament i vegem l’interès de la gent a tenir alguna cosa així al municipi”.

Avui dia, el poble que encara no té un monòlit metàl·lic no és res. Per un preu mòdic, a qualsevol taller de fusteria metàl·lica –tornem-hi– te’n fabriquen un a mida, fins i tot amb una inscripció en klingon, si vols.