La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les autonomies poden comprar vacunes?
Sí que són competents per adquirir preparats aprovats per l’EMA, però seria molt costós per la poca capacitat de negociar al mercat
On van un land o una autonomia competint amb països de milers de milions de persones a l’hora d’accedir a una vacuna?”, es va preguntar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez. Amb aquest interrogant –que a continuació es va respondre amb un “millor units”– el líder de l’Executiu va tractar de marcar el pas davant la polèmica suscitada després de saber-se que l’equip de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va temptejar la compra de vacunes russes Spútnik “davant la inoperància del Govern central”. Però un govern regional pot comprar vacunes per lliure per inocular als seus ciutadans? Els experts consultats conclouen que podria (amb diversos matisos fonamentals), malgrat que tots coincideixen amb el president Sánchez que “la unitat” hauria “de ser la lògica imperant”.
El primer pas per a una hipotètica compra per una autonomia és que la vacuna estigui aprovada per l’Agència Europea del Medicament (EMA), cosa que, de moment, no passa amb la vacuna russa contra la covid. Això ha passat, per exemple, a Alemanya, on el Govern del land de Baviera ha firmat un contracte preliminar per comprar 2,5 milions de dosis de l’Spútnik V, però tot està subjecte que la fórmula sigui aprovada abans per l’EMA.
A Espanya cada comunitat és competent en exclusiva per a la gestió administrativa sanitària, d’acord amb els estatuts d’autonomia. Tal com assegura Francisco Velasco, catedràtic en Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid, les regions “tenen competències plenes” per a fer compres de vacunes autoritzades, malgrat que actualment s’estigui fent d’una manera coordinada a través del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut “per raons de més eficàcia”.
L’únic escull administratiu –un altre seria l’escàs múscul amb què una comunitat pot competir en un mercat global per a la compra– que Velasco entreveu és si al si del Consell Interterritorial s’acordés un criteri limitador en la compra d’alguna vacuna malgrat que estigui aprovada per l’EMA.
El catedràtic es mostra escèptic sobre si es pogués donar aquest cas, ja que hauria de ser acordat per raons justificades d’interès general. “Què hi guanya el sistema en conjunt prohibint la compra d’una vacuna que està autoritzada?”, es pregunta. I conclou que, si aquest supòsit no es donés, insisteix, les autonomies tindrien via lliure per adquirir-ne.
En la mateixa línia es pronuncia el catedràtic Ildefonso Hernánpresident dez, que va ser director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i Política Social entre el 2008 i el 2011. “Les competències de les comunitats per gestionar els serveis sanitaris són plenes”, explica com a punt de partida. Després demana de diferenciar entre el que és legalment “admissible” del que és “lleial” respecte d’altres comunitats i la resta de l’Estat. “No hi ha cap impediment legal, però sí que n’hi ha d’ètics i, sobretot, d’efectivitat en l’acció”, aclareix. “El seny” diu que el porta a aquesta conclusió, ja que, segons enumera, les traves amb què es trobaria una regió que –en aquest context– decidís actuar per lliure, anirien des d’un enorme cost per l’escala fins a una capacitat de negociació molt més limitada.
Fernando Moraga-Llop, vice
de l’Associació Espanyola de Vacunologia, crida al “sentit comú” per no generar competicions entre comunitats, però també aposta perquè les regions tenen les competències per comprar vacunes “com a excepció” si l’Estat no optés per adquirir-ne una d’autoritzada o si les regions consideren insuficient el nombre de dosis que estan rebent.
Pel que fa a la responsabilitat, l’exdirector de Salut Pública consultat per La Vanguardia assegura que, si s’inoculés la vacuna d’acord amb les recomanacions de l’Agència Espanyola del Medicament, la comunitat autònoma en qüestió “no és responsable d’un efecte secundari advers que se’n pogués derivar”. “Seria responsable, per exemple, si la partida adquirida fos pirata”, puntualitza.
No hi ha impediment legal, però sí ètic, de lleialtat amb la resta de l’Estat i d’efectivitat de l’acció