La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les dues cares de Miguel Bosé
Jordi Évole entrevista un artista que navega entre la bogeria i la reflexió
Feia més de sis anys que Miguel Bosé no concedia una entrevista a un mitjà espanyol. L’amistat que l’uneix al periodista Jordi Évole (el comunicador va cantar fa anys amb ell al Palau Sant Jordi un tema en un concert) va ser un suport prou intens per dir que sí en un moment en què la seva imatge pública està més qüestionada que mai per les seves tesis negacionistes contra la covid.
El cantant és el protagonista d’un doble capítol per al programa de La Sexta Lo de Évole, que va emetre diumenge el seu primer lliurament i en què s’incideix a diferenciar la doble personalitat que resideix dins de l’intèrpret. Ho va explicar al seu dia en una xerrada amb Boris Izaguirre i ara ha tornat a ressuscitar aquella bipolaritat entre un Miguel reflexiu i amb l’assossec com a bandera i un Bosé artista que, en paraules seves, es defineix com a “dement, guillat i sense regles”.
A priori la primera part de la xerrada va portar a col·lació la figura del Miguel, una ànima que té molt clar en quin punt de la seva trajectòria està després de fer 65 anys fa poc: “La meva carrera musical ja està feta, no cal que tregui més discos. Si hi torno, és per plaer”.
I des d’aquesta serenitat i a la seva localitat de residència, Ciutat de Mèxic, el cantant va traçar una xerrada amb el seu amic en què va revelar detalls de la seva vida íntima com la relació amb les drogues, a què segons va explicar va estar enganxat durant més de dues dècades però de les quals es va allunyar d’un dia per l’altre gràcies, sempre segons el seu relat, a la seva força mental. “Vaig arribar a consumir dos grams diaris de qualsevol substància”, confessava al periodista, fins que va decidir deixarho per “responsabilitat i saturació”. “Les drogues poden ser revolucionàries, però si són de consum habitual es perd aquest esperit i es converteixen en el teu pitjor enemic”, va assegurar Bosé, que va admetre que fa set anys que no consumeix res.
L’intèrpret també es va referir a la sobtada pèrdua de la seva veu, cosa que atribueix a la crisi emocional a conseqüència de la separació de la seva exparella, Nacho Palau,
de qui va confessar que s’havia perdut la mútua admiració. Amb els seus quatre fills pel mig i una guerra als jutjats que finalment li van donar la raó a ell respecte a la filiació dels fills (no seran considerats germans legalment), el procés va ser tan dur per a la seva salut que va patir-ne les conseqüències en una veu que espera recuperar del tot per fer gira a finals d’any.
Miguel Bosé també es va referir a la difícil relació amb el seu pare, Luis Miguel Dominguín, per tenir un ADN semblant a què ell es refereix com a torería. “És una actitud davant la vida, una manera de trampejar-la i d’agafar-ne les regnes que no tenen res a veure amb la fanfarroneria”. En aquest sentit, va explicar una forta topada amb el seu progenitor quan un dia el va obligar a caçar i Bosé va matar una cérvola que estava embarassada: “Aquella nit em vaig encarar amb ell i li vaig dir que no tornaria a caçar mai”. De la seva mare, Lucía Bosé, va dir haver tingut “una joia de vida”, i es va tornar a referir al seu adeu: “No va morir per la covid, això s’ha d’aturar immediatament”. Van ser les primeres espurnes d’un discurs negacionista que arribarà diumenge a la segona part de l’entrevista. L’aperitiu va ser referir-se a l’Organització Mundial de la Salut com a “cretins i assassins”. S’acosta la cara més salvatge del músic, un Bosé agressiu que s’enfrontarà a Évole pel negacionisme.
Carrie-Anne Moss, coneguda pel paper de Trinity a Matrix, va rebre un regal desagradable el dia que va fer 40 anys. L’actriu, que ara en té 53, ha revelat que l’endemà del seu aniversari li van oferir un paper d’“àvia” en una pel·lícula. “Havia sentit que als 40 tot canviava. No m’ho creia perquè no crec a saltar a un sistema de pensament amb què realment no m’identifico. Però just l’endemà de fer 40 anys llegia un guió que m’havia arribat i vaig parlar amb la meva representant. Em va dir: ‘Ai. No, no, no, no. És aquell paper, és el de l’àvia’. Potser exagero una mica, però va passar d’un dia per l’altre. Vaig passar de ser una noia a la mare de la mare”, segons ha recollit el mitjà especialitzat The Hollywood Reporter.
Moss ha evidenciat, una vegada més, la dramàtica diferència en la manera com es tracta les actrius i els actors a mesura que envelleixen. “No és fàcil estar en aquest negoci”, va afegir la intèrpret, que assegura que rep “molta pressió externa”. En aquest sentit, va explicar que un tipus de pressió és la que exerceix la indústria per sotmetre’s a cirurgies plàstiques que la facin semblar més jove. Però ella té clar que no cedirà: “[La cirurgia] no fa res per fer-me més feliç o lliure. Fa tot el possible per esclafar tot això. Fa de tot per silenciar la meva vida”.
Lluny de convertir-se en àvia de ningú, Carrie-Anne Moss està a punt d’estrenar la quarta entrega de Matrix, que arribarà als cinemes el desembre d’aquest any.
Diumenge es va emetre el primer capítol d’una xerrada que culminarà amb el seu negacionisme
El cantant assegura que fa set anys que no pren drogues i que en va consumir durant dues dècades