Un senyor a la gatzoneta

CARLES TRULLOLS (1948-2021) Advocat, exporter i exentrenador d’hoquei patins

M’ha deixat glaçat. Aquesta merda de malaltia s’ho endú tot... No feia gaire que estava ingressat amb la seva dona; ella en va sortir i ell no”.

Carles Feriche, exseleccionador espanyol d’hoquei patins i alumne avantatjat a l’escola d’entrenadors, se’n feia creus. Un dies enrere havia comentant telefònicament la defunció d’Antonio Murtra, president de la Federació Espanyola de Patinatge, Dilluns de Pasqua. Just una setmana després, la matinada passada, moria de coronavirus als 72 anys Carles Trullols i Clemente, advocat barceloní que va deixar el seu segell en l’hoquei patins. Amb la samarreta del Barça i de la selecció espanyola va ser considerat el millor porter del món. L’home que va marcar un canvi d’estil.

Trullols va ser un innovador a la porteria per l’espectacular manera de parar que va introduir en una de les demarcacions més ingrates i incòmodes de l’esport: la de porter d’hoquei patins, condemnat a jugar a la gatzoneta, encongit sota una porteria d’un metre d’alçària, i bombardejat per pilotades de cautxú a més de 100 km/h... Trullols ho va dignificar amb el seu “posat senyorial”.

“En Carles era molt bona persona, molt seriós, amb estil”, recorda Sergi Centell, jugador del Barça durant 13 temporades que va coincidir amb el porter en tota la seva etapa blaugrana (19771983). “Va entrar al Barça amb 28 anys, ja casat, amb carrera de Dret, i els joves el vèiem com una persona recta, molt estricta i tradicional, una mica a l’antiga, molt senyor”, rememora Centell, que evoca la gran aportació de Trullols: “Va revolucionar la manera de ser porter”.

Nascut a l’Eixample barceloní, després d’haver-se format al planter dels Maristes del passeig de Sant Joan, i d’haver passat pel Magnetos (1965-1967), el Vendrell

(1967-1969), l’Espanyol (1969-1971), el Cerdanyola (19711975) i el Vilanova (1975-1977), el va fitxar el Barça el 1977, sent ja un porter consolidat.

“Va ser un innovador, primer, perquè patinava molt bé a la gatzoneta, cosa que no es feia gaire, ni abans, ni tampoc ara. Era àgil, cobria molt bé la porteria, era molt atlètic, s’entrenava fent gimnàstica i es cuidava molt”, recorda Centell. “Per a nosaltres era una assegurança: quan s’escapava un contrari en contraatac pensàvem ‘Ja hi és el Carles, que la pararà’”.

Trullols va crear escola no només per patinar a la gatzoneta. “Va marcar una època”, detalla Feriche, exseleccionador espanyol (2005-2013): “Com que els porters no podien tocar el terra [no podia aguantar-se ni amb mans ni amb genolls, ni asseure’s] parava molt amb les cames”. No s’havia vist mai, recorda l’excompany Centell. “Era un espectacle veure com s’aguantava sobre un sol patí; va ser el primer a fer-ho”.

La seva qualitat va aportar al Barça de finals dels setanta un plus de fortalesa que es va plasmar en 20 títols, incloent-hi sis Copes d’Europa seguides, una en cada un dels seus sis cursos a la porteria blaugrana (del 1978 al 1983), a més de tres Supercopes d’Europa (1981, 1982 i 1983), una Copa Intercontinental (1983), dues Copes de les Nacions de Montreux (1978, 1980), cinc Lligues (del 1978 al 1982) i tres Copes del Rei (1978, 1979 i 1981).

Quan va retirar-se el 1983, amb 35 anys, Trullols va entrar a la Federació Espanyola, va ser seleccionador juvenil, júnior i absolut (1986-1992), va guanyar el Mundial de San Juan del 1989 i va aconseguir la plata als Jocs de Barcelona’92, on l’hoquei patins va ser esport d’exhibició.

Després de deixar les banquetes va ser vicepresident de l’Espanyola i va exercir de secretari del Tribunal Català de l’Esport.

Trullols, millor porter del món als setanta i els vuitanta, va innovar en la manera de parar amb les cames i patinant

ARCHIVO FCB