La Vanguardia (Català-1ª edició)
Col·leccionista d’art, artista de la vida
Passió, ambicions i alguna ombra d’un magnat i amant de la cultura
El baró Thyssen-Bornemisza, Heinientre parents i amics, va néixer privilegiat, va créixer capritxós i va madurar savi. Aquest pot ser el resum ajustat del que en diuen els fets i els testimonis dels que el van conèixer i s’han endinsat en la seva vida i en la seva relació amb l’art. En el centenari del seu naixement, que és just avui, repassem algunes claus de la seva trajectòria, amb èmfasi en el vessant de col·leccionista. Ens hi ajuden el director del Museu Thyssen, Guillermo Solana, i el comissari dels actes del centenari, Juan Ángel López Manzanares. Tots dos han reunit noves dades mitjançant investigacions fetes per a l’ocasió els dos últims anys amb l’ajuda de la família i mitjançant l’estudi de documents rellevants trobats a l’arxiu del grup Thyssen a Duisburg.
L’empresa i l’art. Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza (La Haia, 1921 Sant Feliu de Guíxols, 2002) va ser “un artista de la vida”; de jove, aficionat als cotxes i als esports, com es podia esperar d’un hereu ric als anys quaranta i cinquanta, però també gran empresari que es va haver d’esforçar per reparar els danys causats a l’empori familiar per la Segona Guerra Mundial; després, sobretot a partir de la mort del seu pare, el 1947, el baró va combinar la faceta empresarial amb la d’un cada vegada més ambiciós col·leccionista d’art.
Un museu a l’americana. El baró va seguir en gran part l’ambició del seu progenitor, Heinrich Thyssen, de formar una col·lecció aplegadora i completa que tingués representats tots els moviments, escoles, èpoques i grans noms. Però ja als anys seixanta, just quan ell en va fer 40, es va emancipar de les orientacions conservadores del progenitor en el sentit que l’art de debò havia “acabat amb Goya i el segle XVIII”, assenyala Guillermo Solana. Ell va anar molt més lluny quan hi va incloure la pintura moderna. “Per això va ser fàcil fer un museu amb la seva col·lecció”; una col·lecció “a l’americana i global”, amb art de vuit segles, que no hi havia a Espanya. D’aquesta manera “va cobrir una llacuna”, afegeix Solana.
Tot un caçador. El baró no actuava només per impuls. “Era apassionat amb les compres, però seguia una pauta ordenada”. Quan s’acostava a determinat moviment artístic, anava a buscar el dealer que coneixia més bé aquell moviment i “provava de fagocitar-lo per apropiar-se de la seva saviesa i de vegades de la seva col·lecció. El millor exemple és el marxant Roman Norbert Ketterer en el cas de l’expressionisme alemany. Malgrat que va desenvolupar un gran instint, “li importava molt de quina col·lecció venia un quadre; això li donava en gran part la mesura de la qualitat de l’obra”.
Per èpoques. Des que va començar a col·leccionar art contemporani, ell mateix va anar desenvolupant les seves èpoques o “ratxes” com a col·leccionista. Va començar amb l’expressionisme alemany i, a través del grup El genet blau (Kandinski, Paul Klee, Macke, Gabriele Münter i Jawlensky, entre d’altres), va descobrir l’avantguarda russa. I, alhora, l’abstracció i el constructivisme d’entreguerres. Als setanta va passar a ocupar-se de l’art americà i del segle XX, i més endavant va retrocedir cap al paisatge americà del XIX. Això convertiria el seu museu en “l’únic europeu amb una col·lecció d’art dels Estats Units de fa dos segles”, subratlla López Manzanares.
Taques a la tela. El baró, que avui hauria arribat als 100, anys va tenir un oncle, Fritz, que va donar suport als nazis. Les compres d’obres d’autors expressionistes perseguits per Hitler i els seus van servir en part a Heini com a expiació d’aquell pecat familiar. D’altra banda, l’agost passat un tribunal de San Francisco va exonerar el Museu Thyssen i l’Estat espanyol de tota culpa en relació amb la compra pel baró d’un quadre de Pissarro, La Rue Saint-Honoré a la tarda, que els nazis havien robat a una família jueva. El veredicte no va aclarir els dubtes sobre l’operació pel que feia al comprador. És la taca que ell no va poder esborrar del quadre de la seva biografia.