La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El toxicòman vol arreglar el dolor ara”
Javier Giner relata a ‘Yo, adicto’ el seu descens a l’infern de les addiccions i com el va superar
Un descens als inferns. De l’addicció a l’alcohol, a la cocaïna i al sexe. I un ressorgiment. Un llarg procés de desintoxicació que no és només de substàncies, sinó sobretot d’idees i emocions. De les que van portar el guionista i director Javier Giner a una espiral autodestructiva plena de dolor, de culpes, del sentiment de ser un farsant, de ser defectuós. Va tocar fons quan la seva mare es va haver de presentar en un hostal a pagar-li prostituts, droga i habitació. En va sortir destrossada. Davant el seu dolor, Giner va entendre que necessitava ajuda. Ha passat dotze anys vivint sobri, i ara publica Yo, adicto (Paidós). Un relat de la seva caiguda en la malaltia de l’addicció i de la seva sortida que és tot un viatge a l’autoconeixement i al perdó amb què no és necessari ser addicte per identificar-se.
Un Giner que encara està incendiat per les declaracions de Miguel Bosé a Jordi Évole. “És molt irresponsable. Si ha estat 20 anys prenent dos grams diaris de cocaïna, que no expliqui la pel·lícula que un dia pujant a l’escenari va tenir una epifania i ho va deixar tot, que tot és a la ment. Si has passat per un problema així, explica a la gent que ha de demanar ajuda, no se’n surt sol. És una malaltia, i no deixes d’estar malalt perquè vols, sinó perquè t’ajuden”.
Perquè l’autor remarca que “estar enganxat a les drogues no és l’addicció, sinó el símptoma de l’addicció. La veritable malaltia és emocional. Tots els sentiments que et porten a buscar una escapatòria que encara et captura més”. Les addiccions, reconeix, són “una mena de batedora on entren inseguretats, ansietats, complexos o els missatges de l’exterior”, malgrat que a la base, assenyala, hi ha “una baixíssima tolerància a la frustració i la necessitat de gratificació instantània: sento dolor i ho he d’arreglar ara. El toxicòman té baixa tolerància a la frustració perquè pensa que la vida hauria d’estar lliure de dolor, que hauríem de poder-la controlar i obtenir sempre el que volem”.
I el procés de desintoxicació, diu, és un procés de desaprenentatge de sentiments, emocions i idees, com l’homofòbia interioritzada que sentia malgrat viure lliurement la seva homosexualitat. “El procés de superar l’addicció és el d’aprendre a estimar-te i així aprendre a estimar els altres. Aprendre a perdonar-te i a acceptar-te, amb llums i ombres”, assumeix. I adverteix que el problema està estès: “Vivim en una societat profundament addictiva i hi ha molta gent addicta que no és conscient que ho és”.