El Real estrena ‘Peter Grimes’ contra Brexit i pandèmia

El comitè mèdic avala unes “exagerades” mesures del teatre

És la producció més esperada de la temporada del Teatro Real i la que s’ha vist més amenaçada per la combinació terrible que formen la covid i el Brexit. L’estrena de Peter Grimes ha patit un parell de retards. Però la brutal i tràgica òpera de Benjamin Britten del 1945, amb el muntatge de la qual el coliseu de Madrid espera revalidar l’èxit de Billy Budd –l’altre Britten d’atmosfera marina que li va valer l’International Opera Award del 2018–, començarà efectivament el 19 d’abril, onze dies després del que s’havia anunciat.

El fet que el repartiment per a aquesta òpera anglesa fos bàsicament britànic va xocar amb les normes de mobilitat entre l’illa i el continent, cosa que es va afegir a la vintena de casos de coronavirus que hi va haver al Real durant els assajos. Tot i això, el dispositiu d’aïllament, seguiment, test i prevenció que s’ha posat en marxa sembla que ha liquidat el problema en quinze dies. I tenint en compte les paraules elogioses del comitè mèdic que assessora el teatre, avui aquest recinte seria el lloc més segur de Madrid...

Protegida per aquest comitè constituït des de la reobertura, la directiva del Real va defensar ahir que no hi va haver ocultació de dades sobre el “brot” notificat per la Comunitat de Madrid, sinó “un escrupolós compliment del protocol i un continu control sanitari mitjançant proves”. “Honestament, en tot aquest temps no hi ha hagut cap problema; fins i tot hem comentat com eren d’exagerades les mesures que prenien, perquè extralimitaven tot el que poguéssim proposar”, va dir el doctor Santiago Moreno, cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital Ramón y Cajal.

L’equip artístic de Peter Grimes és el mateix que va triomfar el 2017 amb Billy Budd: Ivor Bolton a la direcció musical; Deborah Warner, també britànica, a la direcció d’escena; Michael Levine a l’escenografia, i Kim Brandstrup a la coreografia. “Des del primer moment vam decidir que ambientaríem l’escena en el present –va explicar Warner–, ja que en el poema original de George Crabbe en què es va inspirar el llibretista ja hi ha un element fonamental que és la pobresa. I si ens remuntéssim al període de la trama, amb figurins d’època, aquella pobresa podria tenir un caràcter massa sentimental, com Els miserables, i no és la pàtina que volíem donar. Calia reflectir com la pobresa influeix en el comportament d’aquests personals, que porten unes vides miserables a la indústria pesquera”.

El tenor Allan Clayton és Grimes; el baix-baríton Christopher Purves és el Capitan Balstrode, i la soprano lírica Maria Bengtsson fa d’Ellen Orford. Londres, París i Roma coprodueixen el muntatge que veu la llum a Madrid. “El Covent Garden confia en el Real per liderar i estrenar la seva nova producció de la seva òpera nacional”, destaca el director artístic del coliseu líric madrileny, Joan Matabosch.