ABBA THE NEW EXPERIENCE DIVENDRES16D’ABRIL PALAUDELAMÚSICA

de desobediència civil i, una vegada acabada, s’hi va presentar un funcionari de la policia judicial, encarregat de segrestar la cinta. “Ràpidament la vam canviar per una altra pel·lícula. Estic segur que l’agent ho havia entès perfectament; ens mirava amb complicitat”, explica rient a l’altra banda del telèfon.

El cas de L’últim tango a París és el més conegut de pel·lícules que han viscut episodis de censura a Itàlia, però no ha estat l’únic. Desenes de films van acabar als tribunals, però d’altres ni tan sols hi arribaven perquè una comissió dictaminava que s’havien de sotmetre a retallades d’escenes si es volien projectar a les sales cinematogràfiques. Una pràctica molt estesa que s’ha enterrat definitivament amb un decret molt celebrat que posa fi al sistema de censura. El substitueix una comissió que es limitarà a catalogar les pel·lícules segons les edats. És a dir, ningú ja no podrà obligar a tallar escenes o prohibir una pel·lícula perquè es pugui veure al cinema.

La censura en el cinema italià va arrencar el 1914 i es va estendre amb força durant la dictadura de Benito Mussolini, però també amb l’arribada del sistema republicà que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial. La moral catòlica que defensava la Democràcia Cristiana de Giulio Andreotti no deixava espai perquè es mostressin uns quants centímetres de pell de

Visconti, amb Alain Delon i Annie Girardot. Segons les dades de Cine Censura, una exposició virtual promoguda pel Ministeri de Cultura, 274 pel·lícules italianes, 130 de nordamericans i 321 de provinents d’altres països van ser censurades des del 1944. Deu mil més van ser autoritzades a sortir al cinema després de retalls i modificacions.

Pasolini i Fellini van patir un sistema que castigava les escenes de sexe o les burles religioses

Feia temps que la censura havia perdut poder. Les dues últimes pel·lícules que la van patir van ser Totò che visse due volte (1998) i Morituris (2012). La primera era una sàtira sobre la vida de Jesús que no va passar l’examen moral. La segona, una pel·lícula de terror que no va passar el tall per les escenes violentes. “Definitivament queda enrere el sistema de controls i intervencions que permetia a l’Estat limitar la llibertat dels artistes”, va celebrar el ministre de Cultura, Dario Franceschini.