La Vanguardia (Català-1ª edició)
Corrupció letal, premsa redemptora
El documental ‘Collective’, nominat a dos Oscars, ja és tot un fenomen a Romania
La corrupció pot matar. I la llibertat de premsa no és capaç de ressuscitar les víctimes, però sí de denunciar i frenar la podridura. El que vindria a ser aturar el càncer més important d’un sistema polític. Aquesta és l’esperança que ens queda després de veure Collective, el film amb què el director romanès-germànic Alexander Nanau aspira als Oscars a millor pel·lícula internacional i millor documental. Tan encoratjadora com la mateixa cinta és, segons el realitzador, l’impacte que està tenint a Romania.
Amb fidelitat i precisió, Collective converteix l’espectador en testimoni directe, i en temps real, de “la investigació periodística més important feta Romania els últims 30 anys”, assenyala Nanau en una entrevista amb La Vanguardia, via Zoom. Es tracta de l’escàndol ocasionat per la mort de 64 joves en l’incendi de la discoteca Colectiv de Bucarest el 30 d’octubre del 2015, catàstrofe que també va deixar greument ferides centenars de persones. Gran part de les morts podrien haver-se evitar si no hagués estat per una nefasta gestió sanitària i, potser encara pitjor, per una cadena de corrupteles en la compravenda de desinfectants que va impedir salvar potser desenes de cremats.
La pel·lícula segueix pas a pas la impecable feina de l’equip de reporters capitanejat per Catalin Tolontan al diari Gazeta Sporturilor: una tasca d’escrutini i pressió al poder que d’entrada va contribuir a la dimissió –quatre dies després dels fets– del primer ministre Victor Ponta.
“La gent necessita veure i comprendre com i per què la llibertat de premsa pot canviar les coses donant veu a la gent”, diu el director. “Necessitem els periodistes cada vegada més per fer front a uns populismes que maten la veritat i malgrat tot creixen sense parar”.
Collective ja és el documental més vist a la història de Romania. En les dues primeres i úniques setmanes en què la cinta es va projectar a les sales abans del confinament van veure la pel·lícula 25.000 persones. Però després va passar a HBO i, entre abril i desembre, s’hi va mantenir com el film més vist de la plataforma.
“El millor és que, pel que sabem, la majoria d’espectadors que l’han vist tenen menys de 35 anys. I això –diu Nanau– és crucial quan la joventut romanesa necessita respostes a certes preguntes fonamentals: Podem canviar el país? Val la pena quedar-se o és millor emigrar?”. Un dels grans problemes d’aquesta nació centreeuropea és l’emigració massiva i “fuga de cervells” cap a altres estats de la Unió Europea.
Encara que el documental no tingui un final feliç, la cruesa de la realitat política que retrata es veu temperada no només per l’eficàcia d’un grup d’informadors incisius sinó per la decència d’un jove polític, el ministre de Sanitat Vlad Voiculesc, representatiu d’“una nova generació de dirigents”.
La vella elit o Nomenklatura que perviu als cercles del poder i en especial al sistema sanitari romanès manté uns elevats nivells d’allò que el mateix Voiculesc anomena “putrefacció”. Nanau ho subscriu, però insisteix a subratllar les aparences de canvi i afegeix: “La corrupció que hem vist al Regne Unit i Alemanya durant la pandèmia és la mateixa”. I esmenta els casos de malversació destapats en tots dos llocs. També al·ludeix a Espanya i els Estats Units. I tot i que precisa que tot això “no excusa” les brutes pràctiques de dirigents i empresaris romanesos que la seva obra posa al descobert, no deixa de recordarnos una veritat irrebatible: “Avui cap país no és lliure de corruptes”.