Com una pizza reescalfada

La política espanyola no sap el que és l’avorriment. Quan esdiscuteixsobresielmultipartidismedesplaçaràelbipartidisme com a sistema parlamentari, jo només veig que allò que sí que ha vingut per quedar-se són la crispació i la picabaralla contínua. I és que en aquest país sempre estem en campanya electoral permanent i això és sinònim de clima de confrontació. Quan ens les prometíem molt felices amb dos anys llargs sense eleccions, ens hem trobat amb l’avançament de les catalanes al febrer i ara les madrilenyes al maig. I ningú no pot dir que no puguin avançar-se altres comicis més endavant. En aquest context, els governs estan més pendents dels aparells dels seus partits, que volen guanyar les eleccions com sigui, que de governar.

El que va passar ahir al Congrés ja s’havia repetit anteriorment en altres sessions parlamentàries, però la proximitat de les eleccions del 4 de maig a Madrid ho va fer tot més evident. L’oposició acusa Pedro Sánchezd’utilitzarenprofitpropiladistribuciódelesvacunesil’execució dels plans Next Generation de la Comissió Europea. Tenen tota la raó. Però no sé a qui pretenen entabanar perquè és el que estan fent tots els governants, començant per Boris Johnson, que ha disparatlasevapopularitatalaGranBretanyaambl’èxitdelavacunació. S’ha d’agrair, això sí, l’originalitat de les invectives dels líders polítics, o la dels seus assessors, que han de recórrer a frases amb fortuna per intentar aparèixer en algun titular. El líder de Vox, Santiago Abascal, va ensenyar una llamborda que suposadament havien llançat als seus partidaris a Vallecas. Però aquesta fórmula ja havia estat explotada anteriorment per Albert Rivera o Isabel Díaz Ayuso. El que sí que va tenir gràcia va ser la sortida del líder popular Pablo Casado, que va comparar els plans de reconstrucció europeus amb una “pizza reescalfada” per les vegades que Pedro Sánchez havia presentat els projectes. Però més enllà de l’ocurrència, sessions com la d’ahir allunyen cada vegada més els ciutadans dels seus polítics. En aquest sentit, no es perdin avui l’article de l’assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí a

La Vanguardia, que recorda una frase escoltada en un focus group: “Els polítics parlen entre ells, per a ells i dels seus temes. No se’ls entén i no fan res”. Doncs això.