La Vanguardia (Català-1ª edició)
“L’Equador viurà més esclats socials”
Alberto Acosta, exministre equatorià
Alberto Acosta, autor del llibre Sumak Kawsay (El bon viure, en quítxua), va ser ministre en el primer govern de Rafael Correa. Però va trencar amb el correisme per les seves diferències respecte a l’extracció de matèries primeres i l’allunyament governamental del mediambientalisme del moviment indígena.
El 2019 hi va haver una rebel·lió liderada per indígenes contra polítiques de dreta i l’FMI... Ara guanya un candidat de la dreta que dona suport a aquelles polítiques. Què ha passat?
El primer és la pandèmia. La capacitat de mobilització del moviment indígena popular va quedar limitada per la impossibilitat de sortir al carrer. Va anar minant la capacitat de resposta.
I què passarà després de la pandèmia?
Crec que en la mesura que es vagi superant el confinament, les possibilitats d’una repetició de les protestes d’octubre del 2019 són grans. Els governs de Lasso seran molt propers a la tradició neoliberal i patriarcal. Provarà de continuar amb aquesta gestió econòmica i social i això crearà les condicions per a més protestes.
Hi haurà més esclats socials?
Sí. La situació social és cada vegada pitjor. Aquesta és la pitjor crisi de la història de l’Equador. La pobresa ha pujat del 25% al 32%. I al camp és gairebé del 48%. A més, el govern de Lasso buscarà recursos econòmics ampliant les fronteres extractives, sobretot el petroli. I això provocarà molta resistència per part de les comunitats indígenes. El 7 de febrer hi va haver una votació sobre la protecció de l’aigua a Cuenca i el 80% va votar contra la mineria. Hi haurà moltes consultes populars. S’està organitzant una consulta a Quito per erradicar la mineria de metalls. L’escenari polític és molt complicat per a Lasso.
Veu la possibilitat d’una reconciliació entre el correisme i el moviment indígena?
Tot dependrà de si el correisme està disposat a fer una profunda autocrítica. Cal una reenginyeria total i que es retrobi amb els seus orígens, amb les propostes del 2006 i el 2007. En aquest cas hi pot haver aliances amb el moviment indígena. Al maig hi ha eleccions a la direcció de la Confederació de Nacions Indígenes de l’Equador (Conaie). I és probable que guanyi una dona, Blanca Chancosa. Això seria un senyal molt positiu. Ella podria obrir la porta a una oxigenació profunda del moviment indígena. I caldrà veure si els grups socials i polítics de les esquerres poden crear un front unitari. Si cal fer front a polítiques
JUDICI A CORREA “No crec que Lasso garanteixi la independència de la justícia”
dures neoliberals, hi pot haver aliances puntuals amb el progressisme d’Arauz.
Per què Lasso va guanyar a la Sierra i a l’Amazònia mentre que Arauz a la costa? Crec que per la por a Correa, que és molt més marcada a la Sierra que a la costa. Perquè els governs de Correa en molts indrets de la Sierra van tenir actituds autoritàries i repressives. Això queda en l’imaginari de la gent.
Arauz ha demanat el final de la persecució jurídica per motius polítics. Hi està d’acord?
Per descomptat. Però els correistes van perseguir gent judicialment també. És més, Correa no gosa enfrontar-se a la justícia per demostrar que és una persecució. No és com Lula, que va estar 500 dies a la presó. Lasso hauria de garantir la independència de la justícia. Però no crec que ho faci, perquè està barrejat amb el pitjor de la dreta equatoriana.