L’OTAN reconeix que la retirada implica riscos

Els 10.000 soldats iniciaran la sortida de l’Afganistan al maig

La pròxima sortida de l’Afganistan va ser una decisió coordinada al detall en el fons i en la forma entre els aliats de l’OTAN i els Estats Units. D’entrada, amb la presència física del secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, i el de Defensa, Lloyd Austin, a Brussel·les, a la seu de l’OTAN, des d’on es va improvisar una videoconferència amb els ministres dels països aliats. Allà es va adoptar l’acord i es va comunicar immediatament després que Joe Biden fes a Washington l’anunci de la retirada.

L’OTAN traurà també les seves tropes de l’Afganistan a partir de l’1 de maig, en una operació que durarà uns quants mesos. No se’n donen més detalls. “Aquesta reducció serà ordenada, coordinada i deliberada”, assegura el comunicat aprovat per l’Aliança Atlàntica.

Una operació que té riscos. Ho va reconèixer el secretari general de l’OTAN. “No és una decisió fàcil i suposa riscos”, va dir Jens Stoltenberg, que va afegir que “afrontem un dilema perquè l’alternativa a sortir és estar preparats per a un compromís militar indefinit a llarg termini”. Un compromís que suposaria probablement incrementar el nombre de tropes estacionades al país asiàtic, segons el secretari de l’Aliança.

Actualment, són 36 els països que participen a la denominada Resolute Support Mission (missió suport decidit) encapçalada per l’OTAN, que des del gener del 2015 entrena i assisteix les forces armades i les institucions afganeses. Els EUA, Alemanya, Turquia, el Regne Unit i Itàlia, amb 6.000 militars, aporten el gruix del total de 9.592 soldats que hi participen.

En el cas espanyol, són 24 els militars desplegats sobre el terreny.

A l’anunci de la retirada, fet conjuntament per Stoltenberg, Blinken i Lloyd, tots tres van repetir gairebé paraula per paraula una mateixa frase: “Vam entrar a l’Afganistan junts, hem ajustat la nostra posició junts i estem units sortint junts”. Missatge d’unitat per a un pas que ells mateixos reconeixen difícil i arriscat. Per afrontar la maniobra combinen avisos, com ara que “qualsevol atac talibà a les tropes aliades durant la retirada trobarà una resposta enèrgica”, amb un balanç positiu de la presència a l’Afganistan.

El 2001, els aliats van invocar l’article 5 del tractat de Washington per primera i única vegada en la història de l’OTAN. Un pas altament simbòlic. A més, els aliats van anar a l’Afganistan en suport dels EUA per prevenir que els terroristes utilitzessin aquell país com a refugi per atacar els països occidentals. Al llarg de dècades, “hem treballat conjuntament per aconseguir aquests objectius”, diuen els aliats, i ofereixen també una col·laboració futura amb l’Afganistan. Apunten que retirar les tropes no suposa el final de la relació amb el país, sinó el començament d’un nou capítol.

Després que es consumi la seva retirada, l’OTAN i els Estats Units esperen poder confiar en les forces militars i policials afganeses, en la formació i preparació de les quals han invertit milers de milions d’euros, per garantir la seguretat, per bé que res no estigui garantit.

A més de raones polítiques, la coordinació de la retirada és convenient per als aliats per comptar amb els mitjans de transport aeris i navals dels Estats Units per retirar el seu equip pesant del país.

La ministra espanyola d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, va defensar la sortida coordinada de les forces aliades i dels Estats Units. “Aquesta ha estat la filosofia de la missió de l’OTAN. Ho volem fer junts seguint aquesta data [límit] assenyalada pels Estats Units de l’11 de setembre, quan esperem que tots els homes i dones de l’exèrcit d’Espanya tornin al nostre país”, va dir la ministra.

D’altra banda, a la mateixa reunió l’OTAN també va reclamar a Rússia que retiri les seves tropes desplegades a prop d’Ucraïna. “Els aliats donem ple suport a la sobirania i integritat territorial d’Ucraïna”, va dir Stoltenberg, que va demanar a Moscou que “desescali” immediatament, i que abandoni el seu patró de provocacions agressives.

Tant l’OTAN com els Estats Units han qualificat el desplegament rus a prop de les fronteres d’Ucraïna com el més gran des del 2014, quan es va produir l’annexió russa de Crimea. És un dels episodis que centra la tensió entre Rússia i l’OTAN, amb les actuacions de Moscou a la zona que els Estats Units i la resta d’aliats consideren com a font de greu preocupació.

JENS STOLTENBERG “Afrontem un dilema perquè l’alternativa a sortir és un compromís militar indefinit”

MISSIÓ SUPORT DECIDIT Els EUA, Alemanya, Turquia, el Regne Unit i Itàlia aporten el gruix de les tropes