Dimiteix el primer ministre d’Haití després del segrest de set religiosos

Redacció i Efe

La crisi política d’Haití, derivada d’una crisi de seguretat sense precedents, s’accelera. Després que el cap de setmana passat fossin segrestats set religiosos catòlics entre un grup de deu persones que incloïa familiars d’un d’ells, el primer ministre Joseph Jouthe va presentar ahir la dimissió, sent ràpidament substituït pel ministre d’Exteriors, Claude

Joseph, per ordre del president Jovenel Moise. El país caribeny es veu sotmès des de fa mesos a una onada de segrestos per part de bandes armades.

En un missatge a Twitter ahir a la matinada, Jouthe no va informar del motiu de la seva dimissió del càrrec –que ocupava feia un any–, però dilluns passat va qualificar el segrest dels religiosos de “terratrèmol” que està causant “l’ensorrament” dels fonaments de la societat haitiana. La resposta ahir del president Moise es va produir també a través d’un tuit en què deia que la dimissió de Jouthe “permetrà abordar el flagrant problema de la inseguretat i prosseguir les converses per arribar el consens necessari per a l’estabilitat política i institucional del nostre país”.

Això darrer és dubtós perquè l’oposició no reconeix la legitimitat del president Moise i es nega a participar en la redacció de la nova Constitució del país que prova d’impulsar el mandatari. Paral·lelament, Moise prepara la celebració d’eleccions legislatives i presidencials per al pròxim 19 de setembre.

Dimarts l’Oficina de l’ONU a Haití va advertir que el procés de consultes entorn de l’esborrany de la nova Constitució no és “prou inclusiu, participatiu o transparent”. I el 8 d’abril passat, l’anomenat Core Group, que aplega les ambaixades d’Alemanya, el Brasil, el Canadà, Espanya, els EUA, França i la UE, i els representants de l’ONU i l’Organització d’Estats Americans (OEA), va fer pública la seva “inquietud per la polarització política creixent i el deteriorament general de la situació del país”. En un to més elevat, l’Església catòlica haitiana parla d’un “descens de la societat haitiana als inferns”, ja que la “violència de les bandes armades” assoleix “una proporció sense precedents”.

Els segrestadors de quatre capellans i una monja haitians i dos francesos –una monja i un sacerdot–, i de tres persones més, exigeixen un milió de dòlars de rescat. El segrest va tenir lloc diumenge passat a Croix-desBouquets, prop de Port-au-Prince. Dissabte va ser també segrestat a la capital el director mèdic de l’hospital Bernard.