L’estat d’alarma, les vacunes i els fons de la UE pressionen Sánchez

El president desatén la demanda d’alternatives jurídiques i amplia l’escut social

A les portes d’unes eleccions autonòmiques a Madrid que convulsen encara més el sempre crispat ambient polític espanyol, Pedro Sánchez va comparèixer ahir al Congrés dels Diputats per defensar la gestió que ha fet de la pandèmia, l’estratègia de vacunació que ha seguit el seu Govern i també el seu pla de recuperació i el seu paper per assegurar els 140.000 milions de fons europeus amb què poder treure Espanya de l’abisme on l’ha portat “la pitjor emergència econòmica, sanitària i social de l’últim segle de la història de la humanitat”.

Però l’exhibició de gestió i el missatge d’optimisme i esperança del president del Govern espanyol només va ser aplaudit pels grups del PSOE i Unides Podem, mentre la resta de l’hemicicle, des del Partit Popular, Vox i Ciutadans fins als seus socis de legislatura, va descarregar un torrent de retrets i acusacions.

La majoria li va reclamar articular una alternativa jurídica que no deixi les comunitats autònomes desprotegides i a mercè dels tribunals per adoptar restriccions, si no està disposat a prorrogar l’estat d’alarma més enllà del 9 de maig.

També van alertar sobre un pla de vacunació sotmès a constants incerteses i li van exigir agilitar els fons econòmics i consensuarne el repartiment i control, o evitar la morositat de les grans empreses, que asfixia les pimes. A més, li van ploure les acusacions d’electoralisme.

Sánchez, però, va confirmar que la seva intenció és no prorrogar l’estat d’alarma més enllà del 9 de maig, tret que la incidència de la pandèmia l’obligui a rectificar, i va desatendre les demandes dels grups d’articular un paraigua jurídic alternatiu. A partir

que presentarà en mans de l’Advocacia de l’Estat. Però ahir el ministre va fer un altre pas endavant mentre l’oposició l’acorralava i va qualificar el cessament de Pérez com a “legal, ponderat i just”.

Va recordar, sempre segons la seva versió, que el cessament va estar motivat per una pèrdua de confiança a causa de la filtració de l’informe judicial sobre el 8-M i els contagis de coronavirus a Madrid, i en cap cas pel contingut del document elaborat per la Comandància que dirigia Pérez de los Cobos. El seu objectiu, va esgrimir Marlaska davant l’oposició, va ser evitar “judicis paral·lels” en un moment “molt greu” de pandèmia”: “Es tractava d’instrumentalitzar, via mitjans de comunicació, la investigació judicial”. “Per a què volia jo un informe que tenien els mitjans i les parts personades?”, es va qüestionar.

Unes explicacions que no van convèncer gens ni mica –d’acord amb les seves respostes– els partits que van formular les preguntes i van registrar les interpel·lacions que no van arribar a bon port. “No té autoritat moral per continuar. No està cremat, està abrasat; és un cadàver polític, representa la degradació del sanchisme”, li va recriminar la diputada popular Ana Belén Vázquez. Mentrestant, el diputat de Vox Ignacio Gil Lázaro va apujar –encara més– el to i el va acusar de ser “fal·laç, covard, sectari i indigne”.

La diputada d’extrema dreta Macarena Olona va advertir el ministre que el seu afany és fer-lo seure al banc dels acusats. Per això han interposat una querella davant el Tribunal Suprem en què s’acusa Marlaska, el seu número dos i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, d’obstrucció a la Justícia, represàlies i prevaricació. Una cosa a què el ministre no va donar importància, i va tornar a resumir el seu paper a Interior d’aquesta manera: “Gestió, gestió i gestió per tornar la decència al Ministeri de l’Interior”

El titular d’Interior qualifica el cessament del coronel Pérez de los Cobos de “legal, just i ponderat”