L’Afganistan es queda sol

El president Biden va anunciar ahir que els 3.500 soldats dels Estats Units que encara hi ha a l’Afganistan tornaran al seu país abans de l’11 de setembre. La data és altament simbòlica perquè es compliran vint anys dels atemptats terroristes d’Al-Qaida que van donar pas a la invasió del país i al conflicte més llarg que els EUA han entaulat, amb un balanç de més de dos mil soldats morts, i al qual ara Biden vol posar punt final.

La decisió del president suposa que els EUA incompliran l’acord que Trump va tancar amb els talibans el febrer del 2020, i que fixava que la retirada militar nord-americana s’havia d’efectuar el pròxim 1 de maig. Biden al·lega que és impossible complir amb aquesta data per raons tècniques i assegura que, després de dues dècades de conflicte a l’Afganistan, no hi ha una solució militar i per això els EUA se centraran en el procés de pau en marxa, mantenint el suport al Govern afganès però sense cap compromís militar. La Casa Blanca considera que el retard en la retirada no s’allunya gaire de la data pactada amb els talibans, que ahir van anunciar represàlies armades en considerar inacceptable que Washington incompleixi la seva paraula. El tracte tancat per Trump fixava la retirada nord-americana i l’alliberament per Kabul de milers de presoners talibans a canvi de la promesa dels insurgents de no donar suport a Al-Qaida i altres grups extremistes.

Els aliats europeus de l’OTAN també sincronitzaran amb Washington la seva retirada militar. Ahir, els secretaris d’Estat, Antony Blinken, i de Defensa, Lloyd Austin, van mantenir a Brussel·les una videoconferència amb els seus homòlegs de l’Aliança Atlàntica per coordinar la retirada i que aquesta sigui ordenada. La consigna és: “Vam entrar junts i ens n’anirem junts”. L’OTAN té a l’Afganistan uns 7.000 soldats no nord-americans. Però perquè el país recuperi la normalitat, tan important com el replegament militar occidental o més és que el Govern afganès i els talibans aconsegueixin un acord de pau que continua estant molt

La pròxima retirada militar dels EUA i de l’OTAN pot abocar el país al caos i a mans dels talibans

lluny. El dia 24 començarà a Istanbul una cimera entre les dues parts, amb Qatar i l’ONU com a mediadors, si bé l’assistència dels talibans no està confirmada i, si hi participen, difícilment faran propostes veient que el replegament aliat els acabarà posant el control del país en safata d’aquí uns mesos.

Amb la decisió presa ahir, Biden vol posar punt final a una presència militar a l’Afganistan que s’ha acabat convertint en una ratera. La situació al país continua sent tan complexa com en els últims vint anys. La possibilitat d’un acord de pau intern sembla remota almenys abans d’un any i, quan els aliats se n’hagin anat, és molt probable que els talibans guanyin terreny i posin en dificultats el Govern del president Aixraf Gani, que es nega a compartir transitòriament el poder amb els talibans i que països veïns s’impliquin en el procés de pau. Quan Kabul es quedi sense el suport militar occidental, la seva feblesa serà majúscula.

Per això la decisió de Biden comporta importants conseqüències. El director de la CIA i comandaments del Pentàgon creuen que la retirada suposa un risc significatiu, però el president està decidit a girar full a la “guerra contra el terrorisme” llançada per George Bush fa vint anys, que consumeix immensos recursos, i centrar l’atenció en altres reptes geopolítics de la seva política exterior. Al contrari que els seus predecessors, Biden no posarà condicions als talibans ni al Govern afganès per completar el replegament, perquè considera que això podria significar que els Estats Units es quedessin per sempre a l’Afganistan, cosa que vol evitar tant sí com no.

Si abans que els aliats es retirin no s’ha aconseguit un alto el foc permanent entre les parts i un acord de pau, una situació molt remota, és probable que l’Afganistan torni a caure en el caos, que els tímids avenços aconseguits aquests anys en democràcia, drets de les dones i governança desapareguin ràpidament, i que els talibans tornin a controlar un país que es converteixi en viver de cèl·lules terroristes islamistes.