Que sola que està Catalunya!

Adiferència de Còrdova, “lejana y sola”, en vers de García Lorca, la solitud de Catalunya és de tot menys poètica. I no es pot maquillar. Ja no parlem de Madrid o Brussel·les. Són els nostres veïns. Tots. També Andorra i Perpinyà han expressat aquests dies amb claredat el distanciament, la incomoditat i el mal regust de les relacions que s’acaben.

El flamant alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, ha substituït el logo “Perpignan, la catalane” Per “Perpignan, la rayonnante (radiant)”. Aliot és extrema dreta, però va guanyar la pugna electoral tots contra mi i té legitimitat democràtica. Poc abans de l’elecció, va declarar a aquest mateix diari: “No vull que els problemes catalans ens compliquin la vida”. La percepció de veí d’escala enredaire...

L’òrgan informatiu andorrà per excel·lència, el Diari d’Andorra ,va titular l’editorial del 12 de març “Insolidaritat catalana”. Així resumia la sensació amarga que deixa al principat la forma amateur –en termes de relacions internacionals–

També Perpinyà i Andorra s’han distanciat dies enrere d’aquesta Catalunya

amb què la Generalitat ha actuat respecte a la mobilitat durant la pandèmia. Molts andorrans ho resumeixen avui així: tan a prop i tan lluny...

És la factura mesquina per la ràpida reacció institucional del Govern d’Andorra el 27 d’octubre del 2017: “Catalunya continua sent una part integrant d’Espanya”?

De les insolències i arrogàncies d’aquests últims temps amb València m’agradaria recordar l’absència de Joaquim Torra a l’acte, a Barcelona!, amb assistència de Ximo Puig, setembre del 2018, per agilitar el corredor mediterrani. Tant omplir-se la boca amb aquest dèficit injustificable –que, sobretot, puteja Almeria, Múrcia i València– i menyspreem un potencial aliat com Puig!

Bonica manera de guanyar amics... Si hi afegim les al·lusions institucionals als Països Catalans, terme colonialista es miri per on es miri, tindrem una altra explicació per entendre que Ximo Puig reclamés (26/X/2019) “respecte” sobre el que són i volen ser els valencians.

Tampoc amb Aragó no s’ha mostrat gaire respecte i sí certa arrogància moral en el retorn del patrimoni religiós, invocant unes raons que aplicades als arxius de Salamanca justificarien el seu no-retorn (ja gairebé reparat).

Catalunya 2021: sols i dividits. No és hora d’aterrar al món, rectificar i tornar a dir bon dia als veïns?