La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa fia a Pfizer el seu prestigi per desencallar el pla de vacunació
La multinacional avança 50 milions de dosis fins al juny després del nou acord amb la UE Brussel·les negocia 1.800 milions de dosis per al 2021-2023 pels problemes amb AZ i Janssen L’EMA obre la porta que els estats continuïn immunitzant amb el medicament
La feliç combinació de la substància grisa d’uns alemanys d’origen turc (BioNtech) amb el múscul d’una farmacèutica nord-americana (Pfizer) va crear la vacuna que s’ha convertit en la gran esperança per a la Unió Europea. Brussel·les centra la base de la seva estratègia de vacunació en aquesta farmacèutica, que considera fiable tant en els lliuraments com en la seguretat i l’eficàcia del producte.
El lleuger retard al gener en la distribució de vacunes de Pfizer, per la remodelació de les seves fàbriques, ha quedat reduït a una lleu esgarrapada sense importància
“Pfizer ha demostrat que és un soci fiable; respon a les nostres necessitats”, diu Von der Leyen
en el que s’està a punt de convertir en el principi d’una bonica amistat. Brussel·les no és Casablanca, però Ursula von der Leyen confia plenament en Pfizer, i més després de patir els repetits menyspreus de l’altre gran subministrador, AstraZeneca.
Ahir va quedar escenificat el pacte entre Brussel·les i Pfizer. Va arribar en forma de dos anuncis: el gest de la farmacèutica d’anticipar 50 milions de dosis addicionals per a aquest trimestre combinat amb el principi de negociacions d’un tercer contracte perquè la UE compri 1.800 milions de vacunes a
Pfizer per al període 2021-2023.
Els 50 milions de dosis programades per a finals d’any que Pfizer avança a aquest trimestre arriben a una Europa que les espera amb candeletes, alarmada per la paralització dels lliuraments dels 55 milions de vacunes de Janssen arran dels rars però greus casos de trombosi detectats als Estats Units.
Les fallades en els lliuraments d’AstraZeneca, més els dubtes sobre els efectes secundaris, que han provocat confusió i disparitat de mesures i correccions, ja eren un llast per a l’objectiu d’aconseguir vacunar un 70% de la població europea adulta al final de l’estiu. La frenada temporal en el lliurament de vacunes de Janssen dispara encara més les alarmes, mentre que les poques bones notícies van totes associades amb el nom de Pfizer.
“Pfizer ha demostrat que és un soci fiable. Ha complert els seus compromisos i respon a les nostres necessitats. Això va en benefici immediat dels ciutadans europeus”, va dir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, quan va anunciar l’arribada anticipada de vacunes d’aquesta farmacèutica. I no es va quedar allà. Va col·locar la tècnica de l’ARN missatger, que utilitzen Pfizer i Moderna, com la que està donant més bons resultats, i per tant la tecnologia en què confiaran en el futur. Es tracta d’un pas que deixa en mala posició les vacunes que utilitzen el sistema tradicional, com és el
cas d’AstraZeneca i Janssen.
De cara al futur i a les variants que apareguin, Brussel·les veu més fiables les vacunes amb ARN missatger. “Necessitarem desenvolupar vacunes que estiguin adaptades a les noves variants, i les necessitarem aviat i en prou quantitat. Tenint-ho en compte, ens hem de focalitzar en tecnologies que han demostrat el seu valor. Les vacunes amb ARN missatger en són un exemple clar”, va dir Von der Leyen.
Per aquesta raó ha començat negociacions amb la farmacèutica per adquirir vacunes per al futur immediat, per a finals d’aquest any i els dos anys següents. Un total de 1.800 milions de dosis. Un anunci que coincideix amb la publicació a la premsa italiana d’una informació segons la qual la UE no renovaria contractes amb AstraZeneca i Janssen, que fabriquen vacunes que contenen una versió viral d’un altre virus, i es decantaria només per les ideades amb les noves tecnologies. Ho va publicar La Stampa i la Comissió Europea no ho ha confirmat. “No comentem temes de contractes, però mantenim totes les opcions obertes per prepararnos per als pròxims estadis de la pandèmia, per al 2022 i més enllà”, van dir a La Vanguardia portaveus de la Comissió.
En tot cas, el primer pas per preparar-se per a aquests pròxims estadis passa per Pfizer, una vacuna que guanya prestigi a mesura que els altres productes s’encallen en els dubtes sobre els efectes secundaris, que alimenten temors i forcen retards en la seva administració. En el cas de Janssen, les autoritats espanyoles n’han frenat la distribució. “Estan dipositades al magatzem central, ja que Janssen ha recomanat conservar les dosis de cada país i no utilitzar-les fins que es pronunciï el PRAC (comitè de l’Agència Europea del Medicament)”, diu el ministeri de Sanitat.
Tot i això, l’EMA, malgrat que és cert que emetrà la seva opinió la setmana que ve, ahir mateix va afirmar que amb les dades que té actualment manté que els beneficis d’aquesta vacuna sobrepassen els riscos d’efectes secundaris.
La paralització de la distribució de la vacuna de Janssen és un cop a l’estratègia de vacunació europea perquè, com que és l’única vacuna monodosi autoritzada, els 55 milions de dosis que s’esperaven aquest trimestre havien de permetre accelerar el procés. En l’últim recompte de Brussel·les, amb data d’ahir, els països han rebut 126 milions de dosis, cosa que ha permès vacunar 100 milions de persones. D’aquest total, a 27 milions se’ls han administrat les dues dosis.
La CE creu que les vacunes amb ARN missatger són millors per afrontar les noves variants