Més segures que treballar

Activitats i medicaments quotidians presenten més riscos que les vacunes

Als recels sobre la vacuna d’AstraZeneca, restringida a Espanya a la població de 60 a 69 anys, s’hi han afegit els dubtes sobre l’administració de la fórmula de Janssen, paralitzada cautelarment en aquest país mentre l’Agència Europea del Medicament no es pronunciï, la setmana que ve, sobre la seva seguretat. En aquest cas, l’alarma prové dels EUA, que han deixat d’injectar Janssen després de detectar 6 casos d’una trombosi cerebral inusual en un col·lectiu de més de 7 milions de vacunats, quan el risc de tenir una complicació trombòtica en pacients ingressats per coronavirus és d’un 17% i en la població sana és d’un 0,005%.

Estadísticament resulten 0,85 trombes (no mortals en tots els casos) per cada milió de vacunes, quan els Centres per al Control i la Prevenció de les Malalties (CDC) calculen que als EUA cada any una de cada 1.000 persones desenvolupa coàguls de sang. Malgrat que aquests episodis estan alentint els processos d’immunització, bona part de les activitats quotidianes, com ara treballar, són més letals que els possibles indicis atribuïts a Janssen (o AstraZeneca), i medicaments d’ús habitual acrediten més risc de provocar trombosi (més de 300 medicaments s’han relacionat amb la trombocitopènia induïda per fàrmacs). El zel que demostren les autoritats sanitàries nacionals i supranacionals respecte a la seguretat de les vacunes ha de ser un antídot contra la por.

ACTIVITATS QUOTIDIANES. Prenent com a referència les dades dels EUA (0,85 trombes, no necessàriament mortals ni amb una relació de causa/efecte provada, per milió de vacunacions, un 0,000085%), la probabilitat de morir d’accident laboral a Espanya (695 víctimes el 2019) és 17,4 vegades més gran, ja que afecta 14,8 persones de cada milió.

També és molt més probable (30,58 vegades) que patir un trombe potser vinculat a la vacuna morir en accident de trànsit (26 defuncions per milió d’habitants el 2019, un 0,00263% de la població). O bé morir ofegat en un espai aquàtic espanyol (440 casos el 2019, 9,37 morts per cada milió d’habitants). No per tot això deixarem de treballar, de viatjar o de banyar-nos a la platja. En aquest sentit, no hi hauria motius raonables per rebutjar la vacunació pels efectes secundaris que pugui tenir.

ASPIRINA. Tots els medicaments presenten un llindar mínim de risc que ve especificat al prospecte i que el consumidor accepta. Fins i tot la típica aspirina. Un estudi publicat a The Lancet el 2017 indica que al Regne Unit es produeixen unes 20.000 hemorràgies i 3.000 morts a l’any associades amb el costum de prendre’n un comprimit cada dia.

PÍNDOLA ANTICONCEPTIVA.Utilitzada per un 17,3% de les dones espanyoles en edat fèrtil (2019), té un risc d’un 0,001% de causar coàguls de sang, és a dir, una de cada mil usuàries. L’embaràs multiplica per cinc el risc de coàguls en les dones.

TERÀPIA HORMONAL. Segons dades de la revista Circulation, la teràpia hormonal en la menopausa porta risc de trombosi en 6 de cada 10.000 dones en cas de tractament amb estrògens i progesterona, i en 4 de cada 10.000 si és només d’estrògens.

IBUPROFÈN. Els medicaments antiinflamatoris no esteroides de venda lliure també s’han associat amb un risc més gran de coàguls de sang. La UE recomana des del 2015 que “s’utilitzin en la dosi efectiva més baixa i durant el període de temps més breu necessari” (fins a 200-400 mg, 3-4 vegades al dia).

DIÜRÈTICS. En persones amb hipertensió i que els utilitzen en excés, els diürètics poden provocar coagulació.

IMMUNOSUPRESSORS. Els immunosupressors com el tofacitinib, indicat per a casos de colitis ulcerosa o artritis reumatoide, suposen risc de coàguls sanguinis a les cames o pulmons quan hi concorren factors de risc.

VOLS. Els canvis de pressió durant els vols, especialment de més de 4 hores de durada, incrementen significativament el risc de trombosi. Un risc que també augmenta en persones grans, amb colesterol elevat, sedentàries o amb alguna patologia de base.