“Ja ho veuran al concert si preval l’amor o la mort”

Javier Perianes, pianista, actua avui al Palau

Només un pianista com Javier Perianes pot assumir amb desimboltura ser el colofó de l’espectacular llista de grans solistes del piano que els últims dies han passat pel Palau de la Música Catalana (Sokolov, Trífonov, Kissin, Schiff) i deixar l’estendard espanyol ben amunt. El músic de Huelva no ha parat des que el 20 de juny del 2020 va fer el seu primer concert de pandèmia amb l’ONE i en streaming. Des d’aleshores ha tingut activitat regular no només a Espanya, sinó també al Japó, a França (amb el director François-Xavier Roth i l’orquestra de Lilla) o a Bèlgica amb Herreweghe i l’orquestra d’Anvers. Avui (20 h) arriba a Barcelona amb un programa que aborda un binomi essencial del Romanticisme –L’amor i la mort: Beethoven, Chopin, Granados i Liszt– i que a priori sembla luctuós. Dimarts el va mostrar a Madrid, però la resta de la gira pels EUA i Mont-real, el Wigmore Hall de Londres, Abu Dhabi, Alemanya i Itàlia s’ha hagut de posposar.

I diu que no l’havia pensat per a aquesta pandèmia, sinó que ja fa dos anys que el va dissenyar? Sí, no pretén ser un homenatge a les víctimes, tot i que per a algunes persones del públic pot tenir aquest significat i ser un bàlsam. Per a mi és un programa fascinant. El vaig dissenyar amb el musicòleg i amic Luis Gago, amb qui vam parlar de prendre com a base la

LLEGIU L’ENTREVISTA SENCERA A JAVIER PERIANES A www.lavanguardia.com/cultura

Sonata núm. 2 de Chopin amb la Marxa fúnebre que jo gravava per a Harmonia Mundi. Em venia de gust entrar al món de Goyescas de Granados. Entre en Luis; la meva dona, també pianista, i jo vam llançar idees programàtiques. Hi vam afegir la Sonata núm. 12 de Beethoven en què s’inspira Chopin, i vam escollir de Granados la balada L’amor i la mort; el títol hi va perfecte. Les Funerailles de Liszt eren un bon colofó... En aquest ordre funcionava bé la coneguda parella de la poesia, la música, les belles arts... aquestes constants que són l’amor i la mort.

Qui guanya al final?

Ja ho veuran al concert si preval l’amor o pesa el fúnebre. Curiosament totes les sonates acaben amb un moviment jovial, sobretot Beethoven. I els primers moviments de Chopin no poden ser més lírics, dramàtics però extravertits. I després Liszt, amb aquelles peces tan cinematogràfiques i un quart moviment tan enigmàtic...

VENDA D’ENTRADES A entradesdevanguardia.com 50% DESCOMPTE CLUB VANGUARDIA