La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El meu públic té molta sensibilitat musical”
Vic Mirallas, músic, actua avui a la sala Barts dins del Guitar Bcn
Vic Mirallas té amb 27 anys una dilatada carrera musical, formativa en paràmetres clàssics i posteriorment consolidada a la prestigiosa escola de Berklee de Boston, ja en clau de jazz i altres. El músic barceloní va fer el salt quan es va integrar, ja fa uns quants anys, al grup d’Alejandro Sanz com a saxofonista i corista, fins al punt que la pandèmia els va agafar de gira per Colòmbia, i de fet va arribar a Barcelona amb l’últim vol abans de l’estat d’alarma.
Paral·lelament hi ha la seva altra faceta com a Vic Mirallas a seques, que al seu torn es desdobla com a col·laborador d’artistes variats, com Camilo, Don Patricio, Juancho Marqués, Muerdo o Bely Basarte, amb cançons multimilionàries a les plataformes.
I finalment hi és ell com a líder del seu propi projecte, amb el suport d’una major, amb un parell d’àlbums a l’historial i amb un altre que es publicarà a l’octubre. D’aquest ja n’ha llançat tres singles –Plan B, Pura vida i Ruina–, que recrearà al concert que oferirà avui a la sala Barts (20 h), dins del festival Guitar Bcn i acompanyat de la seva banda.
Perdoni el tòpic, però ganes de tornar al directe, no? Enormes. I, malgrat que no hi hagi una raó especial, ens fa molta il·lusió, perquè ve a ser un concert en què exposem que som aquí en plena pandèmia i en aquests temps tan estranys.
Què sentirà qui hi assisteixi? Estaré amb els músics de la meva banda; fa anys que toquem junts. Començant pel guitarrista Pau Figueres, que també forma part del grup d’Alejandro Sanz. Tocarem els tres singles ja publicats del pròxim àlbum i temes antics com Supervacío, Babia, Mi condena o Si estuviera enamorado. Però tocarem tot això, i això és important, amb sonoritat i instrumentació de directe, és a dir, que sonaran diferent de com sonen en single. A més a més tindrem convidats com Rita Payés i Sr. Wilson, que tenen una peça amb mi, i potser Judit Neddermann.
La bomba seria que vinguessin els Stay Homas.
Sí, però no tinc cap tema amb ells, excepte el que vam gravar al terrat. Vaig viure en aquell pis amb dos d’ells abans de la pandèmia.
A vostè el situen en les noves músiques urbanes.
No soc gens expert en etiquetes i no hi estic gens d’acord. M’etiqueten
com a música urbana perquè he col·laborat amb músics urbans. Jo faig música i el que em surt, i no em preocupo d’entrar en un estil. Passo una mica d’això.
L’ubiquen fins i tot en el trap. De vegades escolto trap, i pot passar que en algun tema meu hi posi algun so una mica més trap, i la gent relaciona això amb trap i relaciona trap amb música urbana. Però ni em preocupa ni m’ocupa.
Les temàtiques de les seves cançons tenen algun nexe comú?
Les d’aquest disc les he fet totes durant la pandèmia. Es nota bastant que estic autocriticant-me, reflexionant sobre les relacions, la vida, des d’un punt de vista una mica negatiu. I això ho noto sobretot comparant-ho amb cançons anteriors.
Per què creu que arriba a públics tan diferents?
Hi ha un percentatge bastant alt en el meu públic que és músic o que té molta sensibilitat musical. En el terreny de màrqueting i d’imatge encara no tinc gaire clar qui soc, però en el terreny musical estic molt segur del que faig. I això crec que també em diferencia d’altres músics. Perquè veig en molts músics a Espanya una gran falta de cura musical. Et trobes amb gent que fa dos temes al dia, i la producció és un loop que es repeteix i tot es concentra en la imatge. La música ha passat a un tercer pla. I jo, al final, reivindico la música amb les meves cançons.
EN DESACORD El músic discrepa quan se’l situa en la sonoritat de les noves músiques urbanes
VENDA D’ENTRADES A entradesdevanguardia.com
15% DESCOMPTE CLUB VANGUARDIA
7A
Monster Hunter
18.20 20.10 16.15 18.00 16.00 16.15 20.00 18.00 20.00