Tres mesos més de moratòria de lloguer i suspensió de desnonaments

Sánchez avança que utilitzaran crèdits dels fons europeus a partir del 2022

Les mesures anticrisi per protegir els inquilins en dificultats seran ampliades tres mesos més enllà de l’estat d’alarma. El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar durant la presentació en el Congrés del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aquesta nova pròrroga més enllà de l’aixecament de l’estat d’alarma, és a dir, fins a principis d’agost. “Ampliarem durant tres mesos més la possibilitat de sol·licitar la moratòria o condonació parcial de la renda del lloguer d’habitatge quan l’arrendador sigui un gran tenidor o una entitat pública”, així com el termini per sol·licitar la pròrroga extraordinària de sis mesos de lloguer d’habitatge, en els mateixos termes i condicions del contracte en vigor i “la suspensió dels desnonaments i llançaments d’arrendataris vulnerables, sense alternativa habitacional”.

Sánchez va remarcar que aquestes mesures urgents, vinculades a la crisi de la covid, se sumaran a altres de caràcter estructural com la nova llei d’Habitatge, el text de la qual porta enfrontant des de fa temps els dos socis de Govern.

El president del Govern central compareixia per explicar als parlamentaris les línies principals del Pla de Recuperació, que encara han d’aprovar en Consell de Ministres i remetre a Brussel·les abans que acabi aquest mes d’abril. Sánchez va insistir en el repte de disposar de fins a 140.000 milions d’euros de la UE en el període 2021-2026 i a detallar les grans inversions i reformes que volen executar en tres anys amb els primers 70.000 milions d’euros. En aquesta primera fase, gairebé quatre de cada deu euros estaran destinats a projectes de transformació ecològica, i tres de cada deu, a digitalització.

Sobre la gestió dels fons, va destacar que el Pla de Recuperació preveu que, “a més de transferències, s’aniran mobilitzant progressivament crèdits per a inversions a partir del 2022”. Al principi, l’equip econòmic comandat per Nadia Calviño s’havia mostrat partidari de centrar-se en el primer període del pla només en la captació d’ajuts directes. Des de la Moncloa mostraven l’octubre passat el seu rebuig de demanar crèdits de moment i, per tant, de continuar engreixant l’endeutament públic.

Tot i això, al document, fet públic dimarts, l’Executiu exposa que des del proper any ja acudiran al crèdit facilitat per la UE per a “instruments financers d’inversió” com el fons Cofides de capitalització per a petites i mitjanes empreses o el fons Next-tech per escalar start-ups.

També els utilitzaran en “reformes que comporten inversions de magnitud variable”, com el fons públic per als ERTO estructurals que volen posar en marxa després de la crisi des de l’any que ve.

A més, a partir del 2023 han decidit recórrer a crèdits, amb l’objectiu de “completar les inversions previstes”.

En el debat parlamentari sobre el document que servirà de base per captar els fons posats a disposició per la UE, l’oposició va posar el focus en la falta de concreció sobre reformes crucials com la del sistema de pensions o la relacionada amb el mercat laboral.

“Quina reforma laboral portarà a Brussel·les? Amb qui la consensuarà? Quina reforma de les pensions portaran? Els globus sonda d’Escrivá”, va preguntar la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas. Les crítiques van arribar també dels partits que van donar suport a la investidura de Sánchez. Així, Aitor Esteban (PNB) es va queixar que “hi ha molt poca definició sobre les reformes exigides per Brussel·les” i va acusar el Govern d’incloure en aquestes proposades “generalitats”, tret d’alguns aspectes com la reducció a tres dels tipus de contractes.

“No compartim la proposta d’Escrivá; són retallades camuflades", va avisar la diputada

Al principi, el Govern central va defensar la conveniència d’apostar només pels ajuts directes de la UE

L’oposició critica la falta de concreció en la proposta de reformes de pensions o mercat laboral

d’EH Bildu Mertxe Aizpurua. Tot seguit, va exigir al president del Govern que complís “la seva paraula” i comencessin a desmuntar la reforma laboral, i no va dubtar a acusar la vicepresidenta segona del Gabinet, Nadia Calviño, i la patronal CEOE de bloquejar les reformes compromeses.