Ciutats mutants

Res no serà igual després de la pandèmia” i “això ha arribat per quedar-se”. La meva intenció inicial per a aquesta columna setmanal no era cap altra que la de malparlar d’aquestes dues frases repetides fins a l’embafament tertulià els últims mesos. Tot i això, he d’admetre la dificultat de trobar arguments convincents per qüestionar uns tòpics tan enormes. És massa aviat per intuir com aquesta crisi planetària canviarà les nostres ciutats i per especular sobre si algun d’aquests canvis accelerats per la covid té o no marxa enrere. De moment, la transformació ja és molt visible en la mobilitat, en l’urbanisme, en l’activitat comercial, però encara cal veure, per exemple, com la previsible consolidació del teletreball afectarà el mercat de l’habitatge i l’oferta i la demanda d’espais per a oficines.

En moltes de les grans metròpolis d’Europa i Amèrica comença a aflorar la preocupació i el subsegüent debat sobre el futur dels centres urbans. No és una inquietud nova. Als anys vuitanta i noranta del segle passat ja es va definir molta estratègia i es va generar encara més literatura entorn de la desertització del centre. Segons la meva opinió, amb més encerts que errors, a Barcelona la jove administració local es va esforçar a esborrar aquella imatge inquietant de barris sense veïns, sense vida, barris que tancaven en el moment en què l’activitat laboral i el comerç abaixaven la persiana, una imatge molt comuna al downtown de les ciutats americanes. Avui aquell risc torna a treure el cap i, a diferència de temps anteriors, ho fa fins i tot a plena llum del dia, en horari de treball (o de teletreball).

Com apunta l’Oficina Municipal de Dades en un informe sobre els efectes de la covid en les tendències urbanes, el teletreball pot provocar serioses transformacions en el mercat d’oficines. El fet que ciutats com Barcelona tinguin zones amb una forta especialització en aquest sector pot obligar a redimensionar aquests espais i, en definitiva, a reconfigurar barris afectats pels canvis d’hàbits.

Caldrà seguir amb interès el pla de l’Ajuntament per reactivar més de 5.000 locals comercials buits en tota la ciutat. La xifra, que a partir de la simple percepció gens científica del passejant em sembla baixa, podria créixer al llarg dels pròxims mesos. La iniciativa, tot just esbossada aquesta setmana durant les jornades Barcelona ReAct, es proposa fer baixar a peu de carrer activitats professionals que, històricament i encara avui, troben acollida a les plantes superiors d’edificis residencials i acollir noves empreses. No serà gens fàcil: perquè aquests excel·lents propòsits es converteixin en realitat seran necessaris alguns canvis normatius i, sobretot, molts incentius que facin l’oferta atractiva.

El teletreball obligarà a reconfigurar barris especialitzats com a zones d’oficines