El pla de la Costa Brava pot acabar als tribunals

Sis municipis diuen que el text inclou aspectes “subjectius” que creen “inseguretat jurídica” als ajuntaments

Els ajuntaments de Palamós, Palafrugell, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Calonge i Sant Antoni no descarten portar als tribunals el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava, aprovat al febrer i que evitarà la construcció de 15.000 habitatges al litoral, si la Generalitat no concreta i aclareix la normativa d’integració paisatgística. Entenen que el text inclou aspectes “molt subjectius” que els generen una “inseguretat jurídica enorme”, ja que deixa a la interpretació dels tècnics municipals l’atorgament o no de llicències d’obres.

“Els ajuntaments, com a aplicadors de la norma, necessitem que sigui molt clara per no incórrer en reclamacions o demandes de responsabilitat patrimonial”, va destacar ahir l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas. En cas de denúncia remarquen que serien els ajuntaments els que s’haurien de fer càrrec de les possibles indemnitzacions. Des que es va aprovar el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí, aquests consistoris han deixat en pausa l’atorgament de diverses llicències davant els dubtes que els genera la norma i per evitar possibles denúncies. “El principal problema és que dona un ampli marge de discrecionalitat”, va explicar ahir l’alcalde de Palamós, Lluís Puig.

Ahir els sis municipis van lliurar un requeriment previ a la Generalitat perquè concreti la normativa. L’alcalde de Calonge, Jordi Soler, va voler deixar clar que no estan en contra del PDU, que veuen “necessari, desitjable i oportú” per protegir el litoral, però demanen una normativa molt “més precisa” que eviti qualsevol dubte d’interpretació. La Generalitat s’ha obert a resoldre els dubtes dels alcaldes.

PERE DURAN / NORD MEDIA / ARXIU El pla evita la construcció de 374 habitatges a Aiguafreda (Begur)