La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No em marco cap objectiu”
Márquez defuig la pressió en la tornada i es prendrà el GP com “una pretemporada”
264 dies després, gairebé nou mesos, Marc Márquez tornarà a pujar avui a Portimão a la seva Honda RC213V de curses. Tornarà a “sentir-se pilot”, el seu primer i únic objectiu en aquest GP de Portugal de retorn, en què ahir ja va assaborir altre cop què és ser el referent de MotoGP: va haver de fer front a una hora i 43 minuts de preguntes dels mitjans...
“És fantàstic tornar aquí, han estat nou mesos veritablement difícils i durs. Demà [als assajos lliures] arriba el gran moment. Estic nerviós. Sento papallonetes a la panxa que no són normals en mi. Tinc incertesa. Però vinc sense un objectiu de resultats. Només pretenc tornar a pilotar una moto, tornar a ser pilot i tornar a la competició. A partir d’aquí, aniré veient, cremant etapes, continuo amb la rehabilitació...”, va dir d’una tirada un Márquez animat i amb la il·lusió dibuixada a la cara, que va rebre la salutació càlida dels rivals. Ningú no va escatimar la benvinguda amable. Menys Valentino Rossi, amb qui no va creuar paraula, segons va descobrir el pilot de Cervera.
En la primera intervenció de retorn al Mundial va destacar un missatge que va reiterar i va anar vestint d’arguments a cada resposta: no es fixa cap objectiu. Almenys, per començar. És a dir: que ningú no esperi, d’entrada, que surti des d’avui a intentar ser campió. Seria de bojos. Ha après –assegura– a ser pacient i prudent, a no precipitar-se.
“Percebo i sento la gran expectació mediàtica que hi ha, però intento aïllar-me’n amb el meu equip i no sentir més pressió de la que hi ha d’haver. Ara no n’hi ha d’haver cap. Ja hi haurà temps de posar-me-la. Jo soc el primer a exigir-me tornar a ser a dalt de tot. Però ara toca anar fent passos petits durant aquesta part de la temporada, que serà la meva pretemporada”, va explicar el 93, molt conscient de les seves limitacions inicials després d’una inactivitat tan llarga.
“Ara és el moment de tornar a divertir-se a sobre de la moto. No seré el mateix Marc des del primer entrenament lliure”, adverteix a navegants. De fet, en el seu plantejament realista, pensa més en la primera caiguda que en els rivals. “Espero que la caiguda arribi més tard que d’hora. És una cosa que li vaig dir al metge: el meu braç ha d’estar a punt per caure. No sé pilotar sense arriscar. Així doncs, arribarà i el cos ha d’estar-hi a punt. Però el que em preocupa més no és la primera caiguda, sinó tornar a pilotar com jo vull”.
I, evidentment, quan li van preguntar si creia que podria retallar els 40 punts que li treu el líder, Johann Zarco, Márquez gairebé es posa a riure. “Els punts no em preocupen. Veig on és cada un [a la classificació], però no m’hi obsessiono gens. No és la meva batalla ni el meu objectiu principal. Primer en tinc d’altres. Si els compleixo de pressa, ja pensaré en el títol”, va dir en l’única referència a la possibilitat de lluitar pel seu novè campionat mundial.
Tot i això, a ningú no se li escapa en el món de MotoGP que amb 17 curses al davant, i sense un gran candidat que hagi agafat el relleu en la seva absència, el 93, tard o d’hora, tornarà a lluitar per la corona... si una nova lesió no el frena. “No he dit que descarti res, però no em fixo cap objectiu, simplement el que surti. No descarto res d’entrada... Vull arribar al màxim nivell, però tot vol el seu temps. Espero estar com més a prop millor del grup davanter, per no descartar res, però sense buscar res. Ja veurem on arribem”.
La porta és oberta. Amb Marc Márquez tot és possible.