El TC d’Alemanya tomba la llei de lloguers congelats de Berlín

L’Alt Tribunal addueix que la matèria és de competència federal, no dels lands

El Tribunal Constitucional d’Alemanya va tombar ahir la controvertida llei de congelació de lloguers d’habitatges de Berlín –que fixa límits als preus i portava poc més d’un any en vigor–, després de dictaminar que és “incompatible amb la Constitució i, per tant, nul·la i sense valor”. Els magistrats de l’Alt Tribunal amb seu a Karlsruhe van fonamentar el seu rebuig en què les regulacions sobre lloguers són competència federal i que els lands (estats federats) només estan autoritzats a legislar “mentre i en la mesura que el Govern federal no hagi fet ús final de la seva competència legislativa”. Berlín és una ciutat-Estat, un dels 16 lands del país, per la qual cosa la norma tenia rang de llei regional.

Aprovada el 23 de febrer del 2020, la llei denominada Mietendeckel (sostre al lloguer) fixa límits al preu del lloguer en un màxim de 9,80 euros per metre quadrat –molt per sota dels preus de mercat a la zona centre–, i va afectar els contractes d’arrendament d’habitatges construïts abans del 2014, és a dir, uns 1,5 milions de pisos i cases. El límit va entrar en vigor el 23 de novembre del 2020, i va obligar els arrendadors a retallar els lloguers a més de 300.000 llogaters.

La llei va néixer com un dispositiu temporal de cinc anys (20202025) per reequilibrar el mercat del lloguer en una ciutat que en poc temps ha passat de ser “arm, aber sexy” (pobra, però sexi) –com va dir el 2003 en una famosa frase l’aleshores alcalde governador de Berlín, Klaus Wowereit– a convertir-se en una metròpolis global que atreu gent d’arreu del món, amb la consegüent gentrificació de barris i pujada del cost de lloguers. El 85% dels seus 3,7 milions d’habitants viu de lloguer.

La resolució del TC és un cop dur per a molts llogaters, que havien aconseguit una revisió a la baixa dels contractes d’arrendament. Ahir a la tarda ja hi va haver manifestacions de protesta. La decisió és “amarga”, va dir Lukàs Siebenkotten, president de l’Associació Federal d’Arrendataris (Deutscher Mieterbund, DMB), que va apel·lar al legislador federal perquè actuï i eviti que es disparin més els preus de lloguer a les grans ciutats. “Ara és feina del Govern federal crear una llei de lloguers efectiva que garanteixi que hi hagi barreja social a les ciutats, o transferir-ne les competències als lands”, va tuitejar el responsable d’habitatge del Govern berlinès, Sebastian Scheel.

La immobiliària Vonovia, la més gran d’Alemanya, va celebrar la sentència, però va anunciar que renunciarà al seu dret a reclamar els lloguers endarrerits. Vonovia, que té a Berlín 42.000 pisos, calcula que renuncia al pagament de lloguers per valor de fins a 10 milions d’euros. Però la immobiliària berlinesa Deutsche Wohnen, amb 116.000 pisos a Berlín i Potsdam, ha anunciat que sí que ho farà, si bé va assegurar que cap dels seus arrendats perdrà el seu habitatge, ja que els oferirà opcions de pagament a terminis i moratòries.

L’afer de la llei Mietendeckel va acabar al Tribunal Constitucional per una demanda dels grups parlamentaris conservador i liberal –a l’oposició al Parlament regional de Berlín–, que van al·legar que les competències sobre lloguers són de l’Estat federal i no dels lands. La decisió del TC d’anul·lar la llei impacta en els inquilins i en la política de Berlín, que celebra comicis el 26 de setembre, al mateix temps que les eleccions generals. El Govern tripartit de Berlín (socialdemòcrates, esquerrans i verds) havia apostat fort per aquesta llei.

Ara les immobiliàries poden reclamar als llogaters les rebaixes; una de gran no ho farà, però una altra sí