L’altra pandèmia dels Estats Units

L’ús i abús d’armes de foc als Estats Units és tan antic com el país. La segona esmena de la seva mateixa Constitució, promulgada el 1791, protegeix el dret del poble dels Estats Units a posseir i portar armes i, actualment, és una de les nacions que menys limitacions imposa per adquirir i portar armes de foc.

Si complicat és poder legislar sobre l’ús d’armes per ciutadans particulars, la utilització excessiva per alguns col·lectius policials blancs en diverses ciutats dels EUA està assolint nivells escandalosos. En una democràcia, la ciutadania delega en la policia l’ús proporcionat i adequat de la força per fer complir les lleis. Però en alguns estats nordamericans, lamentablement, els casos de brutalitat, violència i racisme policial, en especial contra les comunitats afroamericana i hispana, han provocat aquest últim any la ira popular i han encès diverses ciutats.

La dramàtica mort per asfíxia de George Floyd –el judici al policia que el va matar té lloc aquests dies a Minneapolis– l’ha seguit fa uns dies la de Daunte Wright, també negre, per una agent que aparentment es va confondre d’arma. Dues tragèdies separades per uns mesos i només 16 quilòmetres de distància que han alimentat la tesi que la policia dels Estats Units –que no depèn de l’Estat sinó de les ciutats– té una enorme i preocupant propensió a excedir-se en l’ús de la força, en especial quan els detinguts són negres o hispans.

Ahir es va saber que, el 29 de març, un policia va matar en un barri de Chicago un adolescent hispà de 13 anys que tenia els braços enlaire i que, segons es dedueix d’un vídeo, havia llençat a terra l’arma que portava abans de rebre el tret. A la tensió que es viu a Minneapolis i a Brooklyn Center s’hi va sumar ahir Chicago, en situació d’alerta davant possibles aldarulls de protesta. El país continua al caire de l’abisme. La situació, arrelada en segles de supremacia blanca i alimentada per la polarització política

A una nova mort per trets policials s’hi afegeix un alarmant increment de tirotejos amb víctimes

dels últims anys, ha convertit en mentida la promesa constitucional de la igualtat de protecció davant la llei.

I sent aquest un problema gravíssim, perquè assenyala els qui precisament han de protegir i servir la ciutadania, no és menys preocupant l’onada de tirotejos i matances que estan patint els Estats Units i que ha reobert el debat sobre la violència armada. Des de principis d’any hi ha hagut al país 147 tirotejos massius en els quals han mort almenys un total de 30 persones. L’últim es va produir dijous a la nit en un magatzem de FedEx a Indianapolis, amb vuit morts, diversos ferits i el suïcidi de l’autor dels trets. El 16 de març un altre home va matar vuit persones d’origen asiàtic en atacs a locals de massatge a Atlanta, i el 22 d’aquell mes un altre tiroteig en un supermercat de Colorado va causar deu morts.

El passat dia 8, el president Biden va anunciar sis tímides accions executives destinades al control d’armes i a atacar la violència al país. Les mesures, entre les quals una per intentar restringir la venda de materials i eines que permeten acoblar les anomenades “armes fantasma” a casa, sense número de sèrie per rastrejar-les, queden molt lluny de l’àmplia agenda de control que va prometre Biden a la campanya electoral. Això evidencia les limitacions de la Casa Blanca per declarar pel seu compte un control d’armes integral. Per això Biden va demanar el suport del Congrés per implementar més limitacions, com el veto a les armes d’assalt, però el Senat està dividit i els republicans formen un bloc sòlid contra la majoria de propostes del president.

Aconseguir avenços legislatius per limitar la possessió i ús d’armes pels particulars, posar fi a una violència policial que recau desproporcionadament sobre la població negra i altres minories, posar punt final a una impunitat dels agents de l’ordre que ha institucionalitzat l’abús i afrontar una reforma federal del sistema policial són els difícils reptes que afronta la democràcia dels Estats Units en matèria d’ordre i seguretat.