La Vanguardia (Català-1ª edició)
Condemnes de fins a 31 anys de presó per la ‘manada’ de Sabadell
Tretze anys de presó als còmplices per crear un clima intimidatori
L’Audiència de Barcelona ha condemnat tres dels quatre acusats per la violació múltiple comesa a una jove de 18 anys a Sabadell. El tribunal ha imposat dures penes per a l’autor material, com també per als dos còmplices, que van veure el que passava sense fer res per impedir-ho, i consolida la doctrina establerta pel Tribunal Suprem per afirmar que els còmplices van ajudar a crear un clima intimidatori perquè la violació es pogués produir i la víctima no es pogués defensar. Així, la secció sisena de l’Audiència imposa una pena de 31 anys de presó per a l’únic autor material que estava acusat. Li atribueix tres agressions sexuals. Va participar en una i va ser present en les altres dues sense fer res per evitar-ho. A més, als altres dos processats els imposa una pena de 13 anys i mig de presó com a cooperadors en tres delictes d’agressió sexual per haver contribuït a generar “un clima de terror” que va intimidar la víctima. La sentència també absol un quart acusat perquè no s’ha pogut acreditar que fos present en el moment dels fets. Es tracta del jove que ja estava en llibertat provisional i que va fer el signe de victòria davant la premsa quan entrava al palau de justícia per assistir a una de les sessions del judici que es van celebrar el 6 i el 7 d’abril.
Per aquest cas es van asseure al banc dels acusats quatre processats, si bé la jove va indicar que hi havia fins a set persones a la nau industrial on va ser violada. Un segon autor material es va escapar abans que les proves d’ADN acreditessin la seva participació i també es van recollir mostres d’un tercer que no ha estat mai identificat.
Els fets que el tribunal ha considerat provats van passar la nit del 3 de febrer del 2019. La jove sortia d’un bar cap a les sis del matí quan va ser abordada per un home que la va arraconar i li va començar a tocar diferents parts del cos. Després, sense poder reaccionar, “la va agafar pel braç” i la va conduir contra la seva voluntat cap a una nau ocupada, on es va trobar amb sis persones més, que es van aixecar quan va arribar la víctima. “Mentre ella estava plorant i tremolant demanant que la deixessin anar, a una distància d’un metre de tots els presents, que van poder apreciar la situació de por i ansietat que presentava la víctima, després de l’incident ocorregut prèviament, i com que es trobava a l’esmentat local i envoltada de sis homes magribins a qui no coneixia, va ser incapaç de retenir l’orina, unes circumstàncies que no podien passar desapercebudes per a tots els presents”, afirma el tribunal.
La sentència dona plena credibilitat a la víctima, que a més ha quedat corroborada amb les proves forenses que li van fer. Durant la investigació es van detectar tres mostres d’espermatozoides diferent al cos de la víctima. Els jutges afirmen amb rotunditat que “la víctima en cap cas no va consentir els actes sexuals, i no els va poder evitar, atesa la situació de por i angoixa que li van provocar els diferents atacs a la seva llibertat sexual, tement per la seva vida i integritat física, malgrat els plors persistents i sol·licituds que feia contínuament perquè paressin, que no van poder passar desapercebudes als que eren presents al lloc, que no van fer res per ajudar-la”. A més a més, assenyala que els dos còmplices condemnats “van participar en la creació de la por” que van causar a la víctima posant-se drets amb d’altres que eren allà quan va arribar al local i que van facilitar que es materialitzessin les agressions sexuals.
Aquesta sentència, a més, consolida la doctrina dictada pel cas de La Manada de Pamplona, en què va establir la intimidació ambiental com un factor per poder consumar la violació. “La presència d’una altra o d’altres persones que actuen en connivència amb qui fa l’acte sexual forçat forma part del quadre intimidatori que debilita o fins i tot anul·la la voluntat de la víctima per poder resistir”.
A la sentència el tribunal recull la situació de pànic que va viure la víctima i que va ser descrita per la majoria dels testimonis que van parlar amb ella després que es produïssin els fets. Un matrimoni, que es va topar amb la víctima després que la deixessin marxar, va explicar que “la noia plorava, va arribar al cotxe demanant ajuda i indicant que l’havien violada”, i van observar com un dels processats sortia corrents.
La vista va generar polèmica pel tracte que va donar el fiscal a la víctima, amb unes preguntes tan incisives que van arribar a qüestionar el seu relat... Tot i això, al seu escrit de conclusions va afirmar que donava plena credibilitat al relat que havia fet i va demanar 37 anys de presó per als acusats. Una de les proves en què s’ha basat el tribunal per donar total certesa al testimoni de la víctima és que durant les seves declaracions va recordar que havia vist un grafiti vermell en una de les parets de la nau on van tenir lloc els fets. Les defenses dels acusats van intentar demostrar que la identificació dels acusats que havia fet la víctima era errònia, ja que a la nau industrial hi havia poca llum i amb prou feines es podien apreciar els autors de l’agressió. Tanmateix, el record del grafiti en una de les parets ha permès reforçar la credibilitat de la víctima, que sí que va veure els que havien estat els autors de l’agressió i els seus còmplices.
El tribunal es basa en la sentència del TS per donar per provada la intimidació ambiental del grup