EL EPO TATGE

Les imatges dels assajos a Vivotecnia agiten el debat sobre la utilització d’animals en la investigació

aïllat, i vaticina que l’aparició d’enregistraments semblants d’altres centres dependrà de la “consciència, l’ètica i la professionalitat” que mostrin altres professionals, veient les reaccions socials provocades.

“No sé si això que hem vist passa molt o poc. Però el que hem constatat és que a totes les instal·lacions que són hermètiques i sense possibilitat de ser visitades hi ha abusos amb els animals”, diu Méndez. Segons ella, és una cosa que es repeteix no només als laboratoris d’experimentació, sinó també als escorxadors o a la cadena de transport d’animals. El vídeo, diu l’advocat Carlos Contreras (que ha presentat la denúncia), mostra conductes grotesques dels operaris, insults antisemites, mofes, bufetades i animals sense sedació, fet que compon l’escenari per imaginar un relat d’horror.

L’enregistrament ha caigut com una galleda d’aigua freda a la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce), institució que va llançar el 2015 un acord de transparència subscrit per 144 entitats (entre les quals hi ha representants d’empreses biotecnològiques, veterinaris, organismes públics d’investigació...). La Cosce va decidir fer un gir i explicar als ciutadans per què es continuen utilitzant animals a l’experimentació. Les entitats adherides al pacte es van comprometre a donar informació sobre les seves activitats amb una política de portes obertes. El cop ha estat dur, ja que, entre aquestes entitats, hi havia Vivotecnia, que Cosce ha apartat repudiada com una ovella esgarriada.

“Som els primers que estem enfadats i horroritzats. El que veiem aquí no és el dia a dia dels laboratoris. És fàcil acusar i dir que això és el que passa a tots els laboratoris, però no és així!”, recalca Lluís Montoliu, membre de la comissió de Cosce, encarregada d’estudiar la utilització dels animals en investigació científica. “El que em va fer més mal, a més dels procediments fets servir, és la falta empatia de les persones que són allà; la deshumanització que s’hi percep, aquells insults, aquelles manipulacions brusques. Una de les coses que inculquem als nostres tècnics i els nostres alumnes és el respecte a l’animal. No és un postureig”, diu Montoliu.

“Fa 35 anys que treballo amb animals i no he pogut acabar de veure el vídeo”, confessa Montoliu, investigador del Centre Nacional

de Biotecnologia (CNBCSIC), perplex davant la successió de errors als controls: el dels responsables de les institucions, el dels supervisors i el de la responsabilitat inidividual de les persones.

Cosce va demanar explicacions al laboratori de Vivotecnia. El director va manifestar que també estava horroritzat amb el que havia vist i que començaria una investigació. Tot i això, la pàgina web de Vivotecnia “ha caigut” i ningú ja no despenja el telèfon.

Carmen Méndez (ADDA) sosté que aquest fet deixa en evidència una “reiteració d’errors en els controls” a tota cadena, cosa que, en si mateixa, qüestiona no només la feina dels operaris, sinó també els supervisors, tècnics i fins i tot el comitè ètic de l’empresa encarregat de vetllar i supervisar que es compleix la llei i garantir que s’atenua al màxim el patiment de l’animal.

La directiva europea i la seva adaptació al dret espanyol exigeix nombrosos requisits per treballar amb animals en experimentació. El personal ha d’estar format i capacitat. L’investigador, per abordar qualsevol projecte, ha de justificar l’ús d’un animal i l’absència d’altres mètodes alternatius que permetin evitar-ne l’ús. Tota aquesta tasca ha de ser validada per un comitè ètic i ratificada per un altre comitè independent. “Això no és tan fàcil

El laboratori denunciat era a la llista de centres que havien firmat el pacte de transparència