La Vanguardia (Català-1ª edició)
La gelada del segle
Els agricultors francesos pateixen pèrdues sense precedents per l’intens fred de les nits d’abril
Han estat setmanes de profunda angoixa al camp francès, de combat desigual davant una naturalesa cruel. No s’havia viscut una situació així, tan prolongada i generalitzada, des de feia generacions. Molts agricultors van passar les nits en blanc, pendents de les vinyes i dels arbres fruiters, col·locant –els qui podien– petits brasers per augmentar uns graus la temperatura. Al matí, el ritual de verificar si el pistil de les flors havia ennegrit, trist senyal que el fred les havia matat. Hores després, nova consulta als webs meteorològics per preparar la següent batalla nocturna.
Les gelades de l’abril han afectat deu de les tretze regions franceses. Durant dies els termòmetres van baixar fins a 9 graus sota zero en algunes zones. Només Alsàcia, la regió de Cognac i una part de la Champanya es van salvar del pitjor. Les grans àrees vitivinícoles, de la Vall del Loira al Llenguadoc, de la Borgonya a la Vall del Roine, fins i tot a l’illa de Còrsega, van patir aquest embat glacial que ha deixat un paisatge desolador. Les pèrdues són immenses, difícils encara de quantificar en el conjunt, però suposen un nou cop, molt dur, a un sector que arrossega des de fa anys una crisi estructural molt seriosa. El ministre d’Agricultura, Julien Denormandie, no ha escatimat el dramatisme. Segons ell, s’ha assistit “a la catàstrofe agronòmica més gran d’aquest segle”.
Les primeres estimacions del Comitè Nacional Interprofessional dels Vins (CNIV) parlen d’un 80% de vinyes malmeses per l’onada de fred. Deixaran de produir-se 20 milions d’hectolitres, al voltant d’un 40% de la producció francesa. La factura pot ascendir a 2.000 milions d’euros.
Els arbres fruiters són l’altra gran víctima de les gelades. La collita d’albercocs es veurà delmada. Alguns productors han perdut gairebé el 100% de la collita. L’impacte també ha estat enorme entre les cireres, els préssecs, les peres, els kiwis. Els danys poden elevar-se a 2.000 milions més d’euros en l’arboricultura. No han escapat a les gelades ni els camps de colza ni els apicultors. Es recollirà menys mel perquè, amb menys flors als camps, les abelles tenen menys aliment. Ja s’observa als ruscos. A causa del fred, les abelles han consumit una part de la seva producció de mel per escalfar-se.
L’emergència agrícola va oferir imatges d’una màgia enganyosa, aquells camps il·luminats per centenars, milers de petits brasers. Transmetien romanticisme, però també la tragèdia d’una vetlla. El cost d’aquesta calefacció a l’aire lliure era enorme, en diners i esforç per instal·lar-la. Només una minoria va poder permetre’s el luxe de salvar la collita per aquest procediment. Faltaven brasers. Hi va haver agricultors que van utilitzar el mètode de l’aspersió d’aigua. Al congelar-se sobre les branques i les flors, creava una espècie d’efecte iglú que les protegia a una temperatura de zero graus, més alta que l’ambiental.
Les assegurances no seran una solució per pal·liar el desastre. Els agricultors no solen subscriure pòlisses que cobreixin les gelades. Únicament ho fan un terç dels viticultors. Menys d’un 4% de les superfícies dedicades a arbres fruiters estan assegurades. Els preus que es paguen per cobrir aquests riscos són inassumibles. Una pòlissa per a una plantació de cirerers pot costar 1.500 euros per hectàrea, amb un 20% de franquícia.
El primer ministre, Jean Castex, ha anunciat un fons especial de solidaritat de 1.000 milions, a més d’una moratòria del pagament d’impostos i cotitzacions socials, així com altres ajuts. Però això no evita que s’escampi el desànim. L’agro francès no aixeca cap. Des de fa temps els suïcidis abunden entre els pagesos deprimits. La pel·lícula Au nom de la Terre, el 2019, va ser un crit desesperat de denúncia d’aquesta realitat.
Les gelades excepcionals s’han vinculat al canvi climàtic. Sempre hi ha hagut aquests fenòmens extrems a l’abril, però l’inquietant és que aquesta vegada –i cada vegada pot passar amb més freqüència– ha glaçat amb gran intensitat després de dies de temperatures gairebé estiuenques. La calor té tendència a avançar-se i això provoca, segons els experts, una precocitat en el creixement de les plantes i de la seva floració. Vinyes i arbres són més vulnerables als freds tardans. L’escalfament global altera el seu ritme biològic i els qui viuen de la terra en paguen les conseqüències. La precarietat intrínseca del seu ofici ho és més encara.
El canvi climàtic avança el creixement de les plantes, és a dir la floració, i les fa més vulnerables