Barcelona té ‘madriditis’

Catalunya es va ficar en un embolic amb el procés del qual no tenim ni idea de com sortir-ne i cerca consol en la filosofia futbolística de la meva llunyana infantesa: la madriditis. Si Madrid guanya i va bé és per una conjura esotèrica o, simplement, perquè el mal existeix i vesteix de blanc.

Hem dilapidat l’herència de Barcelona’92 de la mateixa manera que el Barça va dilapidar, sistemàticament, les milionades percebudes per Luis Suárez –el gallec savi, l’únic Bota d’Or espanyol–, Figo i Neymar. I quan això passa sempre caiem en el mateix: desviar la responsabilitat i parlar –malament– de Madrid.

Futbolísticament, va haver d’aterrar un holandès desacomplexat, Johan Cruyff, a qui ningú no li va exigir mai una paraula en català, per posar fi a la cultura del lament i revertir aquella maledicció de les Copes d’Europa. Gràcies a Cruyff, el Barça es va deixar estar de planys, va revolucionar el futbol i va humiliar el Reial Madrid –des del 0-5 fins a les dues Lligues de Tenerife, amb els seus draps bruts copiats del rival– com ningú no l’havia humiliat, Bayern de Munic a part.

A diferència del futbol, ni Barcelona ni Catalunya no poden fitxar un Johan Cruyff per sortir d’aquest atzucac que tant ha beneficiat Madrid –fins i tot independentistes furibunds paguen allà els impostos!–, i gràcies a la figura tan atacable de Díaz Ayuso es reconforta aquests dies amb un bany de madriditis que consisteix a criticar per terra, mar i aire el vencedor per així esquivar els nostres errors no forçats.

Em sento barceloní fins al moll de l’os i, en conseqüència, em nego a afegir-me al ressentiment ambiental contra Madrid i atribuir-li el declivi de Barcelona, quan els hem posat amb safata el lideratge econòmic, en part per una revolució nacionalista que tenalla i condiciona.

Donem per bo l’inacceptable: falta de rumb polític –més d’un any sense Govern en una pandèmia!–, l’ordre públic de la CUP que es visualitza en un passeig de Gràcia lamentable, i aquesta rebequeria de rebutjar tot el que ofereix el Govern d’Espanya, d’aquí aquelles absències clamoroses en l’aniversari de Seat, en la visita d’un comissari de la Unió Europea a un centre d’investigació o el rebuig d’ampliar l’aeroport que finança Aena (oh, el medi ambient, com criatures emmurriades!).

La madriditis té vacuna: deixar-se de laments i Ayusos, i parlar més de fons europeus.

Barcelona ha posat amb safata la puixança de Madrid, aquell vell objecte del lament