Quan Vox derrapa

Els madrilenys es van quedar ahir amb les ganes d’acabar el debat que havia començat a la cadena Ser protagonitzat pels diferents aspirants a la presidència de la seva comunitat a causa de l’actitud provocadora que va exhibir la candidata de Vox, Rocío Monasterio. I es quedaran també sense presenciar els que havia organitzat TVE i La Sexta en pròxims dies per la persistència del partit de Santiago Abascal en negar-se a condemnar les amenaces de mort que han rebut el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez. L’actitud de Vox és inadmissible. No hi ha excusa possible. La violència o el terrorisme separen els partits polítics en dues trinxeres. No hi ha grisos. Igual que vam criticar al seu dia Batasuna per negar-se a condemnar els atemptats d’ETA, no es pot mirar cap a una altra banda quan un polític demòcrata és amenaçat.

Vox defensa unes posicions sobre la immigració, els drets de les dones o els nacionalismes, entre altres temes, que només poden rebre el rebuig més absolut dels demòcrates. Però també cal recordar que hi ha ciutadans que els han mostrat el seu suport i tenen legitimitat per tenir representants en diferents òrgans de l’Estat. Com lluitar contra l’ideari que practiquen? Sens dubte no excloent-los dels debats, als quals tinguin dret d’anar, ni fer-los el buit com van fer la majoria dels diputats del Parlament de Catalunya en les dues sessions del ple de la fallida investidura de Pere Aragonès.

Segons la nostra opinió, les idees de Vox han de ser discutides i rebatudes amb arguments perquè segons quin tipus de menyspreus l’únic que aconsegueixen és augmentar el seu nombre de simpatitzants. Vox és ja la tercera força política al Congrés dels Diputats amb 52 escons.

Ara bé, si els representants de Vox no accepten les regles mínimes de qualsevol democràcia, i la condemna de la violència n’és una de fonamental, l’única alternativa que deixen és que els òrgans judicials hi puguin prendre cartes. En la democràcia només hi caben els demòcrates.